Pacte entre runners

Al llarg de la meva vida he anat fent esport de forma esporàdica. Sempre he anat a remolc de l’esport de moda de cada moment. He de confessar que en això no sóc gaire original. D’uns mesos cap aquí he començat a córrer. Veia que tanta gent ho feia que un dia vaig calçar-me unes sabatilles d’esport i vaig sortir a córrer. No vaig aconseguir que la meva parella em seguís, així que em vaig llençar jo sol al carrer. Els primers dies van ser duríssims i vaig autoimposar-me anar superant distàncies de mica en mica. Un dels punts negatius d’aquesta aventura era que en anar sol podia caure fàcilment en el desànim i deixar-ho. Vaig intentar convèncer altres persones del meu entorn però no vaig aconseguir-ho.

Acostumo a sortir al vespre, i sovint em creuava amb un grup de persones, homes i dones de totes les edats, que se’ls veia que portaven molt bon rotllo entre ells. Es van convertir en la meva obsessió, jo volia anar a córrer amb ells però no sabia com podia fer el pas.

Qui eren? Eren companys de feina? Eren amics? Eren d’un club? Em vaig fixar que alguns d’ells portaven una samarreta d’una botiga de roba esportiva de la ciutat i això em va donar la pista que em calia. Un dia comprant unes sabatilles noves  vaig veure en aquesta botiga un cartell que convidava a la gent a apuntar-se a un grup de runners aficionats. El dependent de la botiga em va donar el telèfon del coordinador.

Quedaven cada dia a la mateixa hora en una plaça del meu barri. Anaven a córrer cada dia de dilluns a divendres. Em van informar que alguns membres quedaven pel seu compte si volien sortir el cap de setmana. També vaig ser informat que de tant en tant, el grup anava a participar en curses que s’organitzaven per tot Catalunya. No calia pagar res per formar-ne part del grup, però em demanaven que si hi havia despeses comuns, com ara material per l’equip , me’n fes càrrec de la meva part i també em van recomanar que si havia de comprar material esportiu, en la mesura que fos possible el comprés en aquella botiga que era la que després patrocinava una part de les despeses de les sortides.

Dit i fet, aquell mateix vespre m’hi vaig afegir. El coordinador del grup em va presentar davant de la resta de membres. Aquell dia érem uns quinze però em va dir que en total érem 22 integrants. Mentre fèiem els escalfaments em van informar que tothom anava al seu ritme i que al llarg de l’entreno, es fixaven uns punts de reagrupaments. L’única instrucció era que sortís a gaudir.

Vam començar a córrer i aviat vaig fer grupet reduït amb dues dones amb les quals podia mantenir el meu ritme. La Marta i la Judit eren dues dones amb un caràcter molt obert i ràpidament vam connectar. Elles dues ja feia un parell de mesos que sortien a córrer i la primera sortida junts es va convertir en un interrogatori de tercer grau.

Qui era, quants anys tenia, on treballava, si estava casat, si tenia fills, els meus hobbies. Els vaig explicar la meva vida personal sencera. Però jo no vaig quedar-me al marge i vaig saber que les dues eren casades, que als seus homes no els va això de córrer, les dues treballaven i les dues tenien fills. Eren dues dones molt atractives físicament i el seu caràcter tan obert i amable les feia molt desitjables.

En els dies següents cap dels tres vam fallar a la cita del grup i tot i que al principi de la sortida anàvem sempre amb un grup molt més ampli, al final sempre quedàvem els tres sols. La confiança entre nosaltres anava creixent fins al punt que semblava que érem amics des de feia anys. Rajàvem de la roba d’aquell, del cul de l’altre, criticàvem l’actitud d’un, la poca sang de l’altre, ens explicàvem el nostre dia a dia. I amb tot això, cada dia feien de 5 a 10 quilòmetres corrent.

Un dia aquest bon rotllo va fer un salt endavant. La Judit va crear un grup de whatsapp on hi érem els tres. El va batejar amb el nom dels Tres Mosqueters. A partir d’aquell dia vam estar connectats les 24 hores al dia. I la distància que et dóna el mòbil ens va permetre molts cops entrar en temes de profunditat molt més personal.

Recordo la primera conversa amb un to sexual. La Judit va fer una foto a un vestit sobre el seu llit, i ens la va enviar amb un missatge explicant que:

— Judit — Aquesta nit surto amb el meu marit a sopar i em vull posar aquest vestit.

Era un vestit negre curt i tot i que no el portava posat, me l’imaginava molt sexi al damunt del seu cos.

— Marta—Joder Judit, amb aquest vestit estaràs demanat que el teu marit t’empotri contra la paret.
— jo — Quina vista teniu. Jo l’hauria de veure posat per opinar, però segur que estàs molt sexi.
—Judit —Siii Marta, amb ganes de ser empotrada. Us posaríeu calces o aniríeu sense?

La Marta i jo la vam aconsellar que anés sense, i que un cop al restaurant, li digués al seu marit que no s’havia posat calces, segur que això els posaria molt calents.

Aquella matinada el grup es va tornar a activar. La Judit ens va enviar un missatge-

— Judit — No us podeu imaginar la nit de sexe que he tingut avui. Després de dir-li que no duia calces, el meu marit no ha parat de buscar-me l’entrecuix. Hem follat al cotxe com dos adolescents i quan hem arribat a casa m’ha empotrat tal com havies dit tu, Marta.

PD espero que aquest grup de whatsapp el mantinguem en secret entres nosaltres tres, si el meu home sap que explico aquestes coses s’emprenyarà molt.

— Marta — Judit, quines calors m’han entrat al llegir el que has fet avui. Quina canya. I no pateixis, això quedarà entre nosaltres tres.

— jo — He llegit els missatges al llit i he hagut de llevar-me per poder-los llegir amb més calma. M’has posat molt nerviós. I Judit, no pateixis, aquest grup queda guardat sota clau.

Vam estar una estona més xerrant. La Judit ens donava detalls de com havia anat la nit. El que havia sentit i els tres vam saber que compartir aquest secret ens havia excitat a tots i de pas ens va unir més com a grup.

Després d’aquella nit res va ser igual. Havíem traspassat la línia de la confidència personal i a tots tres ens donava un morbo immens saber quina era l’activitat sexual dels nostres amics. Però també ens posava a mil explicar les nostres intimitats.

Les sortides per anar córrer també van evolucionar. Buscàvem el ritme just per quedar-nos sols els tres com més aviat millor. Entre els tres repassàvem físicament a la resta del grup. Si aquest té unes cames així, si aquella té un cul duret, que si els braços d’aquell altre o has vist els pits d’aquella. Rèiem i fantasiejàvem molt mentre corríem .

Després de córrer, teníem la nostra sessió de whatsapp. Cada dia del món. Érem addictes a aquell clima que havíem creat. I inevitablement, un dia va sortir a la conversa les fantasies sexuals que teníem al cap.

—Marta— I vosaltres quina fantasia us agradaria fer realitat.
— jo — No seré massa original, però jo no li diria que no a un trio
— Judit — Però un trio amb dues dones o amb un altre home i una dona?
—jo — Les dues combinacions m’atrauen molt, però el primer, crec, que m’agradaria més amb dues dones.

A partir d’aquí hi va haver un debat intens de si una de les dones, havia de ser la meva parella, si havien de ser dues desconegudes, si jo podria veure a la meva parella amb un altre home… Fins que vaig canviar el focus d’atenció.

— jo — I la vostra fantasia? — Vaig preguntar
— Marta — Jo sóc heterosexual, però si parlem de fantasia, i només de fantasia, us puc dir que poder fer-ho amb una altra dona em té molt encuriosida. Potser aquest trio que dius amb dues dones seria una bona fórmula . Però ja us avanço que no crec que pogués suportar veure al meu marit follant una altra dona. El cap em donaria tantes voltes que no podria fer-lo.
— jo– O sigui un trio amb un desconegut i una desconeguda seria perfecte, oi?
— Judit — O potser no cal que siguin desconeguts, un amic i una amiga amb els que comparteixes aficions o secrets. Això també valdria, no? M’enteneu?

Es va fer silenci. El darrer missatge va rebre el check de vist però no hi va haver resposta immediata per part de ningú. Uns segons més tard vaig trencar el silenci.

— jo — Us he de confessar que aquestes darreres setmanes jo ho he pensat molts cops, però no gosava a verbalitzar-ho.
— Judit — Jo algun cop també hi he pensat, però com desconeixia si a la Marta li podia atraure, he preferit no dir res. Però jo també estic segura que jo no podria fer un trio amb el meu marit.
— Marta —Doncs jo no havia pensat en aquesta opció de tres amics. Fins avui, és clar, però que voleu que us digui, com a fantasia, i remarco fantasia, no em desagrada somiar-ho.

Estava clar que havíem fet una passa enorme en concretar una fantasia comuna entre tres persones. Però era un somni que teníem al cap. Tots tres teníem parelles, i passar de la fantasia a la realitat era un pas que sabíem que era bastant impossible.

En els dies següents vam seguir amb el nostre bon rotllo. Alguna referència de tant en tant al trio somiat, però no aprofundíem massa.

El grup de runners anava fent sortides a diferents proves de Catalunya, però de tant en tant participaven en una d’internacional. La botiga es feia càrrec dels dorsals i el viatge se’l pagava cadascú. Aquell cop proposaven anar a participar a la 10k de Paris. Els Tres Mosqueters no van dubtar ni un moment en apuntar-nos. La Marta i la Judit compartirien habitació i jo vaig demanar dormir sol. L’excusa era que roncava a les nits i no volia molestar el meu hipotètic company d’habitació. La prova era en diumenge, sortiríem divendres tarda-vespre i dormíem a Paris aquella nit i també dissabte. Diumenge al matí era la prova i a la nit ja tornàvem a Catalunya. Teníem dissabte per gaudir de Paris. Per cert, cap dels tres vam donar l’opció a les nostres parelles a acompanyar-nos.

La preparació de la maleta ja va encendre’ns dies abans. La flama la va encendre la Judit, compartint una foto del mateix vestit que un dia ens va ensenyar per anar a sopar amb el seu marit.

— Judit — El poso a la maleta ” para lo que surga ? ”
— Marta — Recorda que aquest vestit va sense calces!
— Judit — Que et posaràs per dormir? Recorda que estarem juntes.
— Marta — Estic per portar-me un picardies negre molt sexi.

Els missatges entre elles dues anava pujant de to fins que la Judit, va llençar el repte

— Judit — Potser Paris és l’oportunitat que estàvem esperant per fer realitat la nostra fantasia.
— Marta — Buff, una cosa és somiar, l’altre és fer-la realitat. No ho veig clar.

En aquell moment vaig fer la proposta clau:

— jo — Potser hauríem de fer un pacte entre els tres.
— Marta — Un pacte? Explica’t
— jo — Els tres tenim una vida al marge d’aquest grup i no volem perdre-la per res del món. Però per altra banda tenim una atracció entre nosaltres tres. Si sabéssim que aquest encontre és per un sol cop, sense possibilitat de repetició, sense lligams sentimentals… no creieu que potser ens seria més fàcil. Pactem que això serà només un cop, que serà encontre només sexual, i que no parlarem mai amb ningú d’això.

Hi va haver de nou un silenci que va trencar la Marta

— Marta — foto enviada . Aquest picardies negre anirà bé per segellar el nostre pacte a Paris?
— Judit — Doncs jo hauré d’anar a comprar-me un per estar a la teva alçada! Marranota.
— jo — Començo a comptar els dies que queden per segellar el nostre pacte.

Aquell dia vam gestar un pacte únic a les nostres vides. Divendres a la tarda agafàvem l’avió des de l’aeroport de Barcelona. La nostra expedició la formàvem 18 persones, tres de les quals eren acompanyants, la resta viatjàvem sense la nostra parella. Entre l’expedició hi havia molt bon rotllo i ganes de viure una experiència nova. Malgrat tot, els Tres Mosqueters no teníem al cap el mateix interès que la resta. Estàvem nerviosos perquè anàvem a viure una situació única. Suposo que amb l’objectiu de dissimular entre la resta de gent, tant a l’espera de Barcelona, com en el vol, com a l’arribada a París, els tres vam mantenir una posició distant entre nosaltres. Sense parlar-ho, no volíem que la resta de gent ens relacionés més enllà de l’activitat esportiva.

Després d’aterrat al Charles de Gaulle un microbús ens va apropar a l’hotel. Estava molt ben situat, al costat de la plaça de la Concòrdia. La sortida de la cursa era a pocs metres d’allà i anava molt bé perquè havíem pactat un check out endarrerit el que ens permetria dutxar-nos després de córrer diumenge .

Vam anar un per un fent el registre . L’habitació de les dues dones estava a la tercera planta, habitació 324 , i la meva a la primera, la 110 . L’hotel estava situat en un edifici típic del centre de París. Era molt confortable.

L”expedició havíem quedat a les nou del vespre al hall de l’hotel. El pla era buscar un restaurant a prop per sopar i després passejar per l’entorn del Sena, fer una copa i anar a dormir. Dissabte l’havíem reservat per fer turisme per la ciutat. . Dels tres Mosqueters, el primer a baixar al hall vaig ser jo. Al cap de tres o quatre minuts van aparèixer de dins de l’ascensor la Judit i la Marta. Anaven les dues espectacularment sexis. Vestits negres curts i escotats, sabates de taló altíssim, elegament pentinades i molt ben maquillades. Estaven les dues radiants. Van saludar al grupet que ja feia estona que esperaven i es van apropar a mi.

— Has vist quin vestit he triat per aquesta nit? El reconeixes? —em va dir la Judit en veu baixa.
— La marranota no s’ha posat calces —va certificar-me a cau d’orella la Marta

Em vaig empalmar com mai. No sabia com dissimular l’enorme erecció que m’havia provocat aquesta situació. Havia començat el joc i ja no fèiem cap esforç per passar desapercebuts davant la resta del grup. Havia arribat el moment de la seducció, de l’excitació, del desig de fer realitat aquella fantasia que havíem imaginat els tres.

A l’hora de seure a taula, elles van triar que em posés enmig de les dues. El sopar va servir per posar-nos encara més calents. Els meus dits de tant en tant acaronaven dissimuladament les cames d’una i l’altre dona, les mans d’elles de tant en tant tocaven de forma discreta l’erecció que es mantenia sota els meus pantalons. Era un joc constant que afegit a l’ampolla de vi que ens van veure, va generar una situació de màxima excitació entre tots tres.

Després del sopar, nosaltres tres volíem tornar cap a l’hotel, però l’altra gent volia caminar una mica. Els vam seguir el joc perquè hagués estat molt evident si marxàvem els tres cap a l’hotel. Al cap d’una mitja hora, una parella del grup va dir que marxaven a dormir i nosaltres van aprofitar per afegir-nos en aquesta retirada.

La parella dormia a la primera planta de l’hotel, la mateixa que jo. Ell era membre del grup i ella l’esposa que el va acompanyar. De tornada vaig conversar amb ells dos mentre que la Judit i la Marta anaven a la seva dues passes per davant nostre.

Un cop a l’hotel, vam agafar l’ascensor i l’altra parella i jo vam parar al primer pis. Ens vam acomiadar de les dues dones i tot seguit cadascú va entrar a la seva habitació. El vi i l’excitació del moment van provocar que dubtés del número de l’habitació de les meves amigues. Sabia que era a la planta tercera però no tenia molt clar si era la 324 o la 325. No podia equivocar-me perquè podria ser un error monumental. Una suor freda em va envair tot el cos. Vaig connectar-me a la wifi de l’hotel i els vaig enviar un whatsapp esperant que alguna de les dues també hagués mirat el mòbil.

— jo — No recordo del número de la vostra habitació. Voleu que executem el nostre pacte?

No parava de mirar l’estat del whatsapp. El missatge no feia el check de vist i jo em desesperava. Però al cap d’un minut rebo una foto de les dues vestides amb picardies negre al damunt del llit i el següent missatge:

— Marta — Si no puges aviat, el pacte el tancarem la Judit i jo soles. Habitació 324

Vaig agafar el mòbil, la clau de l’habitació i per les escales vaig remuntar fins a la tercera planta. Vaig fer dos tocs a la porta 324 i em van obrir les dues. Sense dir res, em van fer entrar a la seva estança,

En aquell moment els vaig dir que si havíem d’avortar el pacte, aquell era l’últim moment per fer-ho. No recordo quina de les dues va dir-nos que segurament l’endemà tindria molts remordiments de consciència, però després de tants dies parlant d’aquesta aventura, ara el que tocava era gaudir-la sense pensar en l’endemà.

La situació anava de debò i pel cap dels tres se’ns presentava el primer dilema. No sabíem com s’havia de fer el primer pas. Qui trencava el gel? Aprofitant que la Marta va dir en el seu dia que a ella l’excitava la idea de fer-ho amb una altra dona, vaig fer de director d’escena i les vaig fer seure al llit tot començant a indicar el camí que havien de fer.

— Judit, a la Marta li tornaria boja que els teus dits acaronin el seu clatell– Vaig dir mentre les acompanyava en aquest gest
— Marta, a la Judit li encantaria sentir el contacte de la teva mà sobre el seu pit.

No van fer falta més instruccions. Les dues dones van començar a tocar-se mútuament, Les dues van començar besar-se dolçament. Els llavis de les dues quedaven enganxats de tant de desig. Les seves mans buscaven el cos de l’altra dona. Els seus dits anaven resseguint el cos de l’altra. Buscaven descobrir com era el cos de la seva amant. Dels petons dolços vam passar a l’intercanvi de fluids a través de les seves boques. El contacte de les seves mans era cap cop més intens. L’excitació era cada cop més intensa. La Marta va aixecar-se de llit i va seure al damunt de les cames de la Judit i es van quedar cara a cara. Es besaven, es morrejaven, es miraven, es desitjaven, movien els seus cossos al mateix ritme. Les ungles de la Judit s’aferraven al cul de la Marta, al mateix temps les mans de la Marta subjectaven el cap de la seva amant. Les dues pelvis es movien com si s’estiguessin follant,

Mentrestant, jo seguia de peu, al costat del llit, mirant aquell espectacle tan sensual que m’estaven donant les meves amigues. Tenia la polla encaixonada a dins dels pantalons a punt de rebentar. La Judit es va aturar un moment i dirigint-se a mi em va dir:

— Vols masturbar-te davant nostre? A mi m’encanta veure com un home es toca la polla al meu davant —

Així ho vaig fer. Vaig descordar-me els pantalons, vaig treure-la de dins i vaig començar a fer-me una palla mirant-les a elles dues. La Marta estava molt pendent de la Judit, la Judit no parava de mirar-me com me la tocava i jo… jo estava pendent de les dues.

La Marta estava molt centrada en la Judit. De fet aquella era la seva fantasia. La va fer estirar al damunt de llit i mentre li treia les calces, li va anunciar el que volia fer-li.

— Tinc unes ganes boges de menjar-te el cony.

Dit i fet, el cap de la Marta es va enfonsar a l’entrecuix de la Judit i va començar a menjar-li el cony. La Judit gaudia com una boja, Les seves mans acaronaven el cap de la seva amant, i la seva mirada estava posada al damunt de la meva polla que seguia entremig de la meva mà dreta. La Judit em va fer un gest amb la mà, demanant-me que m’apropés més. I jo els vaig dir que no podia seguir molta estona més, que m’escorreria. La Judit, calenta per l’acció constant de la llengua de la Marta, em va indicar el camí:

Vine, apropa’t i descarrega a sobre del meu pit.

Vaig fer-li cas, vaig apropar.me al cos d’ella, vaig intensificar els meus moviments i finalment ,entre gemecs de plaer, em vaig buidar al seu damunt. El meu semen va impactar amb força al damunt del seu cos. La Marta fins i tot va deixar una estona la seva acció per observar com m’escorria . Totes dues em van fer un petó a la boca. De fet aquell era el primer petó que ens feiem els tres alhora.

Jo vaig apartar-me un moment, mentre elles reprenien la seva acció. En una situació normal hauria necessitat uns minuts per recuperar forces, però allò era tan morbós, que uns instants, vaig tornar a estar preparat,

En aquella posició, el cul de la Marta, cobert encara per unes calces negres es bellugava al mateix ritme que la seva boca menjava el cony de la seva amant, No vaig poder resistir-ho i m’hi vaig acostar. La temptació de tocar el cul de la meva amiga era molt forta. Per un moment va deixar de llepar el sexe de la Judit i girant el cap em va dir amb un somriure de complicitat:

— Tens ganes de follar-te el meu cul? Doncs és tot teu–

Vaig baixar-li les calces fins als genolls. Les meves mans lliscaven entre els fluids del seu entrecuix. El seu cos es recaragolava del plaer que rebia en cada pas de la meva mà.

En aquest punt vaig tornar a dirigir-les. Volia que estiguessin una al damunt de l’altre però a l’inrevés. Un 69 en aquell moment ens permetria tenir plaer tots tres alhora. La Judit va quedar amb l’esquena al damunt del llit i la Marta a quatre grapes va posar.se al damunt, Es menjaven el cony mútuament, i es podien tocar. Jo, després de posar.me un preservatiu, vaig enfilar el cony de la Marta i vaig començar a follar-la. La meva polla i la llengua de la Judit treballaven el mateix cony. Estàvem treballant en plena harmonia. Els gemecs de plaer de tots tres eren una simfonia celestial . El trio anava molt bé, estàvem compenetrats al màxim. Buscàvem aquelles postures que tots tres tinguéssim plaer, que la transmissió del sexe fos total entre els tres. La Judit va dir en veu alta.

— Jo també vull tenir la teva polla dins meu —

I em va fer estirar al llit, Amb un moviment ràpid va seure al meu damunt i el seu sexe va engolir la meva polla. Es movia al meu damunt. Li tocava els pits. Tot seguit la Marta va encaixar el seu sexe a la meva boca, elles dues van quedar cara a cara i es podien besar. Mentre em follava la Judit, li menjava el cony a la Marta. L’olor del sexe de la Marta, i la humitat que desprenia el seu cony em tenien en èxtasi. I si a més li afegim que al mateix temps la Judit movia el seu cos amb la meva polla a dins seu, el resultat era que estava a punt de tornar a ejacular. Tot i que ja ho havia fet una estona abans, el primer en anar-se vaig ser jo. Un plaer intens em va accelerar el cos fins que vaig notar com s’omplia el preservatiu amb el meu fluid. Elles dues gemegaven al mateix temps. Era un espectacle sonor indescriptible. No havia sentit mai cridar algú al llit amb aquella intensitat. El primer orgasme el va tenir la Marta. Jo tenia les meves mans a la seva cintura, i vaig accelerar els meus moviments amb la llengua fins que va començar a pressionar el seu cos contra meva cara mentre cridava que no pares de llepar-li el cony. Una sèrie de gemecs intensos i seguits ens van anunciar que havia arribat el moment del seu orgasme. I tot seguit, va ser el torn de la Judit. No la podia veure perquè tenia el cos de la Marta a sobre, però va començar a accelerar els seus moviments, va cridar com una boja i tot seguit vaig notar com li tremolava tot el cos.

Vam quedar així uns instants. Després vam estar tots tres estesos a sobre el llit. Magnífic, únic, al·lucinant, fortíssim… No sabíem com definir allò que havíem viscut. Del llit vam passar a la dutxa. Tots tres alhora. Entre molts riures, jo els ensabonava el pit, elles feien el mateix amb el meu sexe i així van passar a la pregunta que va tornar-nos a activar.

—Judit — Heu omplert les vostres expectatives?
— jo — Ha estat tal com l’havia somiat, però si us sóc sincer, he trobat a faltar una mamada.
— Marta — Doncs que no sigui dit.

Vam eixugar.nos mínimament els nostres cossos mullats, i em van portar fins al llit. Em vaig posar de genolls, i van començar a fer-me una mamada a dues boques. Des de la meva posició podia veure com els seus llavis es besaven amb el meu sexe pel mig. Els vaig demanar que es masturbessin , i ho van començar a fer. El plaer era immens. Notar la humitat de les seves llengües llepant-me la polla, combinat amb la imatge de les dues dones amb les mans entre les seves cames, tocant-se i excitant-se per moments, era un cúmul de sensacions que van provocar que ejaculés en un temps rècord. Elles dues van seguir amb els seus tocaments i sobretot besant-se i morrejant.se fins que també va arribar el moment del seu orgasme.

Aquella nit em vaig quedar a dormir a la seva habitació. De bon matí vaig tornar a la meva habitació de la primera planta.

Havíem fet un pacte, i el vam respectar de forma escrupolosa. Vam decidir que seria un cop, i només un. L’endemà, tot i que el cap anava a mil per hora, van fer vida normal al costat de tot el grup. El pacte en va ajudar a pair millor els remordiments que ens va generar aquell encontre. Diumenge van participar a la cursa, per cert amb posicions finals molt ridícules, i al vespre van tornar a Catalunya i vam reprendre la nostra vida diària.

 

Segueix-nos a :
Facebook: https://www.facebook.com/relats.catala
Twitter : https://twitter.com/curtserotics

o pots llegir el llibre : Treu-te les calces

treure les calces portada

El Tren de mitjanit

Hi ha llocs que afavoreixen que l’erotisme i la sensualitat aflorin amb més facilitat. L’espai en si juga un paper determinat en el joc de la seducció. Sens dubte el tren és un d’aquests llocs. Crec que es degut a que estas una bona estona davant d’una persona a la qual no coneixes de res i com has de matar el temps, surt la teva part perversa de dins i comences a imaginar-te passions desbocades.   Malauradament en trànsit de rodalies, el trajecte acaba aviat i un cop ella baixa del tren, tu ja l’has esborrat de la teva memòria. Ahir però, vaig estar mirant preus per estrenar l’AVE a París i va ser inevitable que me’n recordés d’una experiència que vaig viure fa un temps. Avui els trens de nit ja són gairebé història. La comoditat i la rapidesa de l’AVE han acabat amb molts d’aquests trajectes. En una època de la meva vida vaig haver de viatjar molt sovint a Madrid. I ho feia en el “Costa Brava”, un tren que sortia a diari de Portbou i arribava a primera hora del matí a Madrid. Anava molt bé perquè aprofitaves la nit per fer el recorregut. Jo sempre l’agafava a l’estació de Sant Vicenç de Calders. Sóc fill de ferroviari i un dels privilegis que teníem era que podíem viatjar sense pagar utilitzant un document que anomenaven “kilomètric”. El tren tenia vagons de segona i primera. Recordo que en els de segona, els compartiments eren de 8 persones i anaves com si fossis en una llauna de sardines. En els de primera en canvi, els seients eren amplis i es podien reclinar. El compartiment en aquesta categoria eren per a 6 persones.
La història que avui us explico em va passar un estiu. Jo havia d’anar a Madrid i com sempre havia triat el tren per anar-hi. Sobre les 11 de la nit va arribar el Costa Brava a Sant Vicenç de Calders. La majoria dels passatgers sempre pujaven a Barcelona, el que feia que quan jo m’incorporava, la resta de viatgers del compartiment ja estaven acomodats. Vaig buscar el vagó, vaig pujar i vaig dirigir-me directament al compartiment on tenia la reserva. Sempre que agafava un tren li donava moltes voltes al fet de amb qui em tocaria viatjar. Penseu que s’havia de compartir amb ells més de 9 hores de viatge i tot això en un espai reduït. Recordo aquella experiència molt positiva. En aquestes situacions la majoria de la gent està predisposada a mantenir una relació cordial, Sempre hi algun borde, però eren casos molt esporàdics.

tren2 Tornant a aquell dia , quan vaig obrir la porta del compartiment vaig comprovar que el meu seient estava lliure i que les altres 5 butaques eren ocupades. Quatre homes i una dona. Als homes ni els vaig mirar, però ella, ella em va posar molt nerviós. Estava asseguda a la butaca del davant de la meva. Portava un vestit curtet d’una roba amb colors estampats. Tenia les cames creuades i els seus genolls envaïen una mica el meu espai, un fet que va ocasionar que accidentalment me’n entrebanqués amb ella. Vam disculpar-nos mútuament i això va servir sobretot, perquè comencéssim a mantenir una conversa entre tots dos. Que petit són aquests espais… Fa una mica de calor , no ? …El tren porta un mica de retard, arribarem a l’hora ? … Aquests eren els temes habituals que  anaven bé per trencar el gel en aquelles situacins. Ella viatjava amb l’home que seia al seu costat. La resta érem passatgers sense acompanyant. A mesura que anàvem passant les estacions, aquella noia i anàvem millorant la intensitat de la nostra conversa. Ella era la Joanna i viatjava amb el seu pare a Madrid. Anaven a veure a uns familiars. Era un encant de dona per fora i per dins. Estava compromesa amb un noi de Barcelona amb el qual havien previst casar-se a la primavera següent. Ella era administrativa a l’empresa familiar. Tenia el cabell castany que li arribava a les espatlles. Els seu llavis eren la sensualitat en estat pur. Els duia pintats de color vermell. La seva mirada era neta, innocent, amable… El ulls foscos feien un contrast molt sensual amb el color de la seva pell . Les cames, les quals podia observar perfectament des de la meva posició, estaven proporcionades a la bellesa global d’aquesta dona. Tenia unes mans d’una finura extraordinària, semblaven les d’una nina. Però el que més m’atreia d’ella era el seu caràcter amable. Era escoltar-la cinc minuts i et senties atret per ella. En pocs minuts vam començar a parlar com si ho haguéssim fet tota la vida. No sé ben bé el perquè, però vam connectar ràpidament.

Cap a la mitja nit, li vaig dir que anava a fer un cafè al bar. Com el tancaven a la una, si no hi anava en aquell moment, ja no el podria prendre. Ella sense dubtar-ho, també s’hi va apuntar. Li va preguntar al seu pare si volia que li portés alguna cosa i ell va respondre que no. Vam estar al bar, vam prendre el cafè i cada cop la complicitat entre els dos era més gran. No ens vam donar compte i ja se’n va fer la una de la matinada. El cambrer va suggerir-nos amablement que anéssim tirant, que ell havia de tancar. Van deixar el bar i quan vam arribar al compartiment vam poder comprovar que el seu pare i els altres homes estaven dormint amb el llum apagat. Jo li vaig dir que no tenia ganes de dormir, que em volia quedar una estona a la plataforma per veure com passava el tren per les estacions. Ella però, em va dir que volia intentar dormir una estona i va entrar al compartiment.
Quin gerro d’aigua freda! Vaig pensar que aquell flirteig havia acabat allà. A mi m’agradava molt mirar per la finestra de la porta del vagó. Veure com els pobles passaven de llarg. Escoltar el soroll que fa el tren quan canvia de rail . I si a més ho podia fer escoltant cançons de Bruce Springsteen, els quilòmetres passaven més ràpid.   No van passar ni 10 minuts que la Joanna va deixar el compartiment i va venir o era jo. Va explicar-me que no podia dormir, que estava una mica atabalada i que els 4 homes estaven roncant. Així que vam continuar xerrant fins que va passar en que havia de passar.
En un dels moviments del tren, la Joanna va perdre l’equilibri i va caure al meu damunt. Jo la vaig agafar evitant que caigués a terra. Les nostres cares van quedar una davant de l’altre. Els nostres ulls van fixar la mirada en els de l’altre. Els nostres llavis van quedar separats per un sol centímetre. En aquell moment vaig tenir la sensació que el món s’havia aturat. Ja no sentia el soroll del tren. Me la mirava i dubtava en si podia o no besar-la. Pel cap em passava que el seu pare era allà al costat, que ella estava promesa i que encara ens quedaven 6 hores de viatge.   Però els seus ulls no m’enganyaven; ella també ho volia. I va ser conjuntament que vam començar a besar-nos. Les nostres boques van fusionar-se en una de sola. Les nostres llengües jugaven entre elles. A mesura que anaven passant els minuts, el desig sexual anava creixent a dins dels nostres cosos i les nostres ments. Les meves mans tocaven tot el seu cos. Crec que no vaig deixar un sol espai del seu cos sense que el toqués. Les meves mans li acariciaven el clatell, les espatlles… Els meus dits jugaven amb la seva esquena i els seus feien el mateix amb els meus texans. Les meves mans tocaven el seu cul, primer per sobre del vestit, però ràpidament es van escolar per sota. Mentre les nostres boques seguien compatint fluids, els meus dits van començar a jugar amb les seves calces. És curiós perquè entre nosaltres dos no vam intercanviar cap paraula, tot era passió. Era el moment de besar-nos i grapejar-nos. De tant en tant , per darrera nostre passava algun viatger, i la Joanna els mirava de reüll, no fos el seu pare que l’estigués buscant. Res no ens feia parar. Les meves mans no paraven de tocar-la. La cintura, el cul i els seu pits eren el destí preferit de les meves mans. Jo tenia la polla cada cop més dura, i d’això se’n havia adonat la Joanna, que discretament també tocava per damunt dels meus pantalons. Jo cada cop feia un pas més en els meus tocaments cap a ella. Ja no en tenia prou en tocar-li les calces per sota el seu vestit, volia arribar al seu sexe. La meva mà va fer-se en un lloc a dins de les seves calces. Els meus dits van poder tocar els pèls del seu cony. Com si estiguessin escarbant, els meus dits van fer-se un lloc a dins de les seves calces i van aconseguir que ella obrís lleugerament les cames. Aquest gest va permetre que un dels meus dits arribés fins a tocar el clítoris del seu sexe. El busseig de la meva mà a dins les seves calces em va servir per comprovar que tenia el sexe xop. Així, en aquesta posició, els dos seguíem de cara morrejant-nos, vaig començar a masturbar-la en aquell passadís del “Costa Brava” . Ella va deixar de besar-me perquè no podia reprimir les gesticulacions facial que li venien fruit del plaer que la envaïa per dins. Es mossegava el llavi mentre tancava els ulls i emetia un sospir de plaer cada cop que el meu dit fregava el clítoris. Jo no podia deixar de mirar-la. La primera paraula que vam creuar-nos, la va dir ella: “més”, no parava de dir-me que volia més. Ella intentava tocar-me, però el plaer que rebia era tant intens que va quedar mig bloquejava degustant aquella intensa masturbació que li estava fent jo.
Jo hagués continuat fins a fer-la córrer, però ella va treure’m la mà de dins de les seves calces i va tornar a besar-me. Va girar-me perquè la meva esquena toqués la paret i mentre ho feia, les seves dues mans van descordar-me els pantalons. Una de les seves mans va posar-s’hi a dins i apartant els calçotets, va agafar-me la polla i me la va començar a tocar. Els seus dits feien un massatge suau a tota la meva verga. No podia donar crèdit, m’estava fent una palla al mateix temps que ens menjàvem la boca. Jo la tenia cada cop més dura i ella estava xalant de l’escena, com jo  havia fet abans a ella.
La Joanna va preguntar-me que volia, i vaig respondre que volia follar-la. Tot i que m’estava masturbant en el passadís del tren, la posició en què estàvem era força dissimulada. Si algú hagués passat, la imatge era d’una parella enrotllant-se. Però follar era més difícil d’amagar.
Ella va posar-hi seny i va dir que allà ens podien enxampar. Així vam anar a buscar un dels lavabos del tren. Recordo que era petit, estret i segurament estava brut. Dic segurament perquè jo només pensava en aquella dona, en poder-la posseir-la. Primer va entrar ella i jo al seu darrera. Vaig passar el pestell de seguretat i un cop estàvem tancats, ella va portar les seves mans als meus pantalons i els va tornar a descordar. Aquest cop els va deixar caure cames avall. Desprès va descordar-me la camisa i recordo que les seves mans no paraven de tocar-me el meu cos. Els seus llavis em llepaven el pit i la meva erecció tornava a estar a nivells espectaculars. Mentre ella em llepava el meu cos, les meves mans no paraven de acaronar-li el cap, el clatell i les espatlles. La seva llengua i els seus llavis jugaven a llepar i besar tot el meu tors. Mica en mica, la seva atenció va anar baixant fins que la seva boca va arribar a l’altura dels calçotets que tapaven el meu sexe erecte. Sense treure-la de dins dels bòxers, va obrir la boca i va començar a mossegar-la. Entre la meva polla i la seva llengua hi havia el teixit dels meus calçotets. Al cap d’un no res va agafar els calçotets i els va arriar en avall . El meu sexe erecte va quedar davant la seva cara i ara si, el va engolir a dins la boca. Va començar a llepar-me la polla en aquell lavabo petit i estret.  Veure la meva polla a dins la boca d’aquella dona era una imatge molt morbosa. El moviments produïts per la marxa del tren encara ho feien més excitant Per molt que ho intenti, crec que no podria mai descriure el morbo que m’estava produint aquella situació. Me l’estava menjant com una golafre, com si tingués molta gana. Mentre ella seguia jo li informava que m’estava donant molt de gust. Una de les seves mans em tocaven el cul i l’altre la feia servir per tocar-me la polla de tant en tant. Si seguia així m’acabaria corrent a la seva boca i no era el que jo volia en aquell moment. Així que la vaig fer aixecar, i vam seguir besant-nos. Recordo molt bé que la seva boca tenia gust al meu sexe. Mentre estàvem en aquesta posició, vaig tornar a colar la meva mà a dins de les seves calces i vaig tornar a masturbar-la, aquest cop sense la por que algú ens pugues veure. La seva cara va tornar al punt de plaer que li havia vist feia una estona. Amb l’altra mà vaig descordar-li la part de dalt del vestit i van quedar els seus sostenidors al descobert. A sota hi havia el seu pits que vaig començar a llepar, a mossegar, a menjar,,,   El seu pit estava el línia del cos d’aquesta dona. Vaig estar jugant amb el seu sexe, provocant-li excitació fins el punt que el seu cony estava molt mullat. Tant que els meus dits van quedar xops de la seva excitació. Va ser treure’ls del seu cony i els hi vaig posar a la seva boca perquè ella els degustés. Tot seguit la vaig fer girar fent que recolzés les seves mans a la paret. Ella va quedar d’esquenes a mi, i jo vaig apropar el meu cos contra el d’ella. Li vaig aixecar el vestit i vaig baixar-li les calces fins als turmells. No vaig dubtar en clavar-li la polla fins al fons. El crit de plaer que va emetre la seva boca va ser escandalós. La meva polla entrava i sortia del seu sexe d’aquella dona donant-me un paler extrem. Les anades i tonades del tren feien aquella penetració fos més salvatge. Jo la tenia agafada pels malucs i la penetrava amb força fins el fons. Ella no parava de gemegar, de cridar i de demanar que no parés de follar-la. Us crits que estaven amorteits pels soroll del tren. El ritme anava en augment, i les nostres respiracions van sincronitzar-se. Estàvem follant al mateix ritme. Les meves mans la tocaven tota. Els seus pits i el seu cul rebien les màximes antencions de les meves mans. Ella demanava que no parés de follar-la i jo li contestava que se l’estava fotent fins el fons. Els seus gemecs eren cada cop més ràpids i intensos i això em va esperonar a mi a donar més intensitat a la penetració. Aquesta intensitat va portar a que aquella dona tingués un orgasme brutal. Va començar a pronunciar un seguit de “si” que primer eren curts i que van acabar en un de molt llarg i alt. El seu cos va tremolar tot.  Ella va aprofitar per agafar una mica d’aire, però sabia que jo no havia acabat.

Va ser ella que va demanar-me que volia que jo m’escorregues a la seva boca. Així que va girar-se cap a mi, va baixar el cap i amb un estil impecable, va començar a jugar amb mi, alternat la masturbació amb una i la llepada amb la boca. No vaig aguantar ni un minut. Li vaig agafar el seu cap amb força i vaig buidar-me a l’interior de la seva boca. La vaig omplir de sémen i ella se’l va empassar tot. Desprès va passar-se la llengua pels llavis, per no deixar cap resta pendent d’ingerir.

Desprès d’aquella follada, vam tenir un temps per reflexionar i analitzar el que havia passat. Ella va decidir que allò s’havia de quedar allà. I jo, no vaig poder-la convèncer de tornar a quedar per repetir-lo. Ella tenia un plans de vida i no els volia tirar per la borda. que el tren havia fet treure la bèstia sexual que tenia a dins , però que ella això no ho havia fet mai. Vam trigar una bona estona a tornar al compartiment. El seu pare no s’havia adonat de res. Nosaltres no vam poder dormir en tota la nit. Vam mirar-nos tot el trajecte, però ja no vam dir-nos res més. A l’endemà, un cop vam arribar a Chamartin, un adéu i com ella havia decidit, cada un va agafar el camí del seu destí.

Pots llegir el meu llibre : Treu-te les calces

treure les calces portada

Segueix-nos a :
Facebook: https://www.facebook.com/relats.catala
Twitter : https://twitter.com/curtserotics