Tornant a Cadaqués

Les xarxes socials tenen moltes coses bones i segur que moltes de dolentes. No sóc qui per analitzar-les però el que si vull, és destacar-ne una de les seves virtuts. Si no hagués estat per Facebook, aquesta història no s’hauria produït. I si hagués passat, segur que l’hauria d’escriure d’una altra manera.
Fa unes setmanes vaig rebre la sol·licitud d’amistat a Facebook d’una amiga meva que feia molts anys que no havia vist. La Cristina. La meva família tenia llogada una casa a Cadaqués i des de petit que hi anàvem a estiuejar. La Cristina era una noia més jove que jo i era filla del poble. Vam jugar molt de nens i en l’etapa de joventut, em vaig convertir en una mena de germà gran que l’havia de protegir dels mals que li podien arribar. La Cristina era una noia molt atractiva i em va costar molt veure com passava de ser la nena amb la qual jugava a la platja, a transformar-se en la dona que desitjaven tots els homes. Recordo que l’últim estiu que vam passar a Cadaqués, jo vaig quedar-me amb la sensació que m’havia penjat una mica d’ella. La Cristina tenia un físic espectacular i per dins era una bellíssima persona. Agradable, simpàtica, atenta, molt riallera i molt sensual. Recordo que en aquella època pesava més la relació personal que havíem tingut de petits que no pas el meu desig d’home. Segur que ni la seva família ni la meva, haurien tolerat una relació entre nosaltres.

Com explicava, un dia vaig rebre via Facebook el missatge de la Cristina. El cor em va començar a bategar amb un ritme molt alt. Quina emoció tornar a saber d’ella. Potser havien passat més de 10 anys des de l’últim cop que ens havíem vist. Després d’acceptar la invitació, el primer que vaig fer és anar a mirar les fotos del seu perfil. Volia saber com havien passat els anys per a ella. És el que hauria fet tothom, no?

Sense alè! Així vaig quedar-me al xafardejar les seves fotos. El temps havia jugat a favor seu. Ara deu tenir uns 30 anys i està magnífica. Radiant, amb aquell somriure que feia embogir els homes, amb la mirada transparent i amb el cabell castany llis. Ara porta ulleres de pasta negra que li afegeixen un toc molt atractiu

A partir d’aquest encontre virtual vam començar-nos a posar al dia. Ella segueix vivint a Cadaqués i és dissenyadora de joies. Jo no havia tornat a Cadaqués en tots aquests anys i el fet de recordar-ho, en vam venir unes ganes boges d’anar-hi . L’Anna hi havia estat un cop de petita així que vaig proposar-li fer una escapada d’un dia. Malgrat que ho podia assumir jo, vaig pensar que podíem quedar amb la Cristina i que ella li ensenyaria molt millor el Cadaqués actual. D’aquesta forma també podríem posar-nos al dia.

Vam arribar a mig matí. Vam aparcar el cotxe i ens vam dirigir cap al bar on havíem quedat. Quan vam sortir de l’autopista li vam enviar un missatge alertant-la que estàvem a punt d’arribar. Jo estava molt il·lusionat per tornar a Cadaqués, però alhora una mica nerviós. No sabia com seria el reencontre físic amb la meva amiga. Feia molt de temps que no teníem contacte i potser la Cristina que jo recordava, havia canviat del tot.

Al cap d’un minut de retrobar-nos vaig comprovar que era la mateixa dona que recordava. Oberta, simpàtica i amable. És una dona que es deixa estimar. L’Anna va connectar ràpidament amb ella. Jo li havia dit que entre la Cristina i jo no havia passat mai res, encara que li vaig confessar que en els últims estius m’havia provocat un pessigolleig

Com l’Anna no coneixia el poble, la Cristina es va encarregar de fer-nos de guia tal com havíem planejat. Un dels atractius de Cadaqués són els seus carrers laberíntics. Vaig poder tornar a trepitjar el típic paviment fet amb pedres extretes de la vora del mar. Recordava perfectament tots els carrers i places pera on jo passava tots els estius. Ens vam creuar amb alguns amics d’aquella època, però amb els que realment m’hi feia més, eren estiuejants com jo. Vam caminar i vam visitar tots els racons del poble. I finalment, la Cristina va portar-nos a dinar al restaurant d’uns amics seus.

Un cop dinat, va proposar-nos anar fins al far del Cap de Creus. Jo tenia molta il·lusió per tornar-hi i l’Anna per conèixer-ho per primer cop. Vam agafar el meu cotxe i vam fer camí. Abans d’arribar al far vam aparcar el vehicle i vam decidir baixar a tocar l’aigua. Vam estar caminant una estoneta fins que vam aturar-nos en unes roques planes. Eren molt calentes perquè els hi havia tocat el sol durant tot el dia. Vam decidir estirar-nos una estona.

Elles dues havien estat previsores i s’havien posat un biquini a sota la roba. Així que no van dubtar en treure’s la roba per començar a prendre el sol. La Cristina portava una camisa de cotó de color blanc que quan se li obria una mica, ens deixava intuir el seu pit. Els meus ulls no perdien detall de la seva regatera, Estava molt sexy. L’Anna portava una samarreta també de color blanc i a sota hi duia un biquini de molts colors. La Cristina el duia de color negre. Del coll de la Cristina hi penjava una cadeneta d’or que fins aquell moment no l’havíem vist ben bé, ja que li quedava un pèl amagada sota la camisa. Al voltant nostre no hi havia ningú i totes dues no van dubtar a treure’s la part de dalt del biquini. Jo vaig seure a contemplar el mar, tot i que no parava de mirar-li els pits a la Cristina. Els records d’estius passats també inclouen les sessions de platja que havíem compartit tots dos. Aleshores, els pits de la Cristina ja eren el tresor que volíem veure tots els joves.

De ben segur que l’Anna també s’hi va fixar en els seus pits, però va centrar la seva curiositat en unes pedretes de molts colors que penjaven de la cadeneta. Eren Turmalines, unes pedretes que per sentir les seves propietats cal que estiguin en contacte amb la pell. La Cristina se’l va treure i li va posar a l’Anna. Amb la mà, li va apropar les pedretes al cor, perquè les notés. Inevitablement, en apropar-li la mà al cor, va acariciar-li un pit. L’Anna va mirar-la als ulls fixament. Aquella carícia en aquell context havia despertat el desig en les dues dones. Jo era un espectador que no podia fer res més que mirar des de fora. El perfum que duia l’Anna havia embriagat la Cristina que veia com naixia en el seu interior unes ganes boges de tocar-la. I sense dubtar, ho va fer. La seva mà va començar a a acaronat el pit de l’Anna que tancava els ulls i es mossegava el llavi mentre rebia el dolç massatge. Estava encantada amb el que estava passant. El mar, la calor, les roques calentes, una dona molt sensual tocant-la i el seu marit mirant-la. No podia demanar res més.
Cadaqués
L’Anna es va estirar sobre la roca calenta, i la Cristina va començar a besar el seu cos. Petons als malucs, petons als mugrons i molts petons a les orelles. Mentre els seus llavis inspeccionaven cada racó de l’Anna, les seves mans no paraven de tocar-la. Les cames, els braços i el cap. No podia parar de tocar-la tota.

He de confessar que feia dies que pensava en una situació similar a la que estava vivint, però només era una fantasia que pensava que seria impossible. Però a vegades, l’impossible es pot fer realitat. Vaig seure i vaig proposar-me de gaudir de l’espectacle plàstic que m’estaven oferint aquelles dues dones.

La llengua de la Cristina jugava amb els mugrons de l’Anna. Aquesta per la seva part acaronava el cap de la seva amant femenina. Les Tumalines seguien tocant la pell calenta i suau de la meva dona. Potser aquest mineral havia provocat aquella tensió sexual en ella. L’Anna va voler gaudir del cos de la meva amiga i va fer-la estirar a la roca. Ara era ella la que la besava, la tocava i la llepava. Els llavis de la meva dona van començar a llepar una de les orelles de la Cristina mentre les seves mans tocaven tot el seu cos. Elles estaven molt enceses i jo, jo era un espectador de luxe.

Les mans de l’Anna van agafar la part inferior del biquini de la Cristina i se’l va treure. Davant dels seus ulls se li presentava el sexe d’una dona que jo feia anys que desitjava. L’Anna havia aconseguit en uns minuts el que jo havia somiat anys enrere. La Cristina va fer el mateix amb el biquini de la meva parella, se’l va treure. Totes dues eren nuetes de pèl a pèl. Havien començat aquell joc al mateix temps, i volien seguir amb aquest ritme. Així que la Cristina va posar el seu cos al damunt la seva amant però del revés. D’aquesta forma es podrien llepar el sexe mútuament.

En aquest punt jo ja tenia la verga en un estat de màxima erecció. Ja feia una estona que me l’estava tocant observant-les a elles. Era tan bonic, tant plàstic, veure aquelles dues dones juntes… No podia deixar de mirar-les. Davant meu em quedava el cul de l’amiga de infantesa, i d’entre les seves cuixes, hi sortia el cap de la meva dona. Les seves respiracions anaven augmentant a mesura que les seves llengües imprimien pressió sobre els seus sexes. Els gemecs de plaer augmentaven de ritme i de timbre.

Jo havia mirat des del primer moment, però va arribar el moment que tenia unes ganes boges de clavar-li la meva estaca a la Cristina. Va ser l’Anna la que em va animar a fer-ho. Va recordar-me que en tenia ganes i que aquella era la meva oportunitat. Després de treure’m els pantalons, vaig clavar els genolls en una tovallola i vaig posar-me darrere la Cristina. L’Anna que seguia amb el cap entre les seves cames, va agafar-me la polla i va acompanyar-la fins que la va introduir a dins del cony de la meva amiga. Vaig fer entrar tota la meva verga i vaig començar a follar-la. Primer amb un ritme lent però després vaig anar augmentant la freqüència. Mentre la meva dona li llepava el sexe jo la penetrava sense parar. Els seus xiscles de plaer cada cop eren més forts i només quedaven tapats perquè ella també li estava llepant el sexe a l’Anna.

Va ser inevitable que en aquella posició, les meves no paressin de tocar el cul d’aquella dona que no parava de demanar més. Tot i que tenia la llengua de la meva dona jugant amb el seu clítoris i que la meva polla no parava d’entrar i sortir del seu cony, ella volia més. Davant d’aquella situació no vaig dubtar a introduir un dels meus dits a dins del seu cul. Primer lleugerament introduït, però a mesura que l’anava penetrant, el meu dit entrava més al fons i ho feia amb més fermesa. La dona invadida pel plaer que li arribava per tres bandes, no parava de cridar que volia més, que no paréssim de follar-la. La meva dona li recordava en veu alta que tenia una polla al seu cony, que la seva llengua li llepava el clítoris i que un dit meu l’estava penetrant el cul!!

La Cristina va tenir un orgasme llarg i molt intens. Una brutalitat d’orgasme. No recordo res semblant. Era tan bèstia l’orgasme que només veure-la cridar jo vaig escorre’m a dins seu. L’Anna va trigar una mica més i va fer falta que la toquéssim entre nosaltres dos. La Cristina, encara amb tremolors a tot el cos, va deixar d’estar a sobre la meva dona i girant-se va estirar-se al seu costat i va començar a besar-la a la boca. Jo vaig abaixar el meu cap fins al sexe de la meva i vaig començar a menjar-li. Les meves llepadetes anaven acompanyats per les descripcions que a cau d’orella li feia la Cristina a l’Anna. La nostra amiga no parava de relatar-li el que havia passat feia una estona. Que sentir la meva polla a dins del seu cony, amb la seva llengua i el meu dit al cul, l’havia fet sentir un plaer únic. Escoltar d’aquella dona totes aquelles descripcions amb pèls i senyals, va portar l’Anna a un estat de màxima excitació, La seva respiració va augmentar fins que una de les seves mans va agafar el meu cap i el va estrènyer contra el seu cony, mentre l’altra mà agafava el clatell de la Cristina i provocava que les dues boques es fusionessin en una de sola en el moment que la meva dona tenia un orgasme intens i molt llarg que li va provocar un plaer immens. .

La resta de la tarda vam relaxar-nos. Vam estar prenent el sol fins que van decidir tornar. La Cristina va regalar-li el collaret a l’Anna en agraïment al dia que havíem passat. No cal que us digui que l’experiència al cap de Creus havia estat genial. Des d’aleshores hem recuperat molt el contacte amb Cadaqués.

Pots llegir el meu llibre : Treu-te les calces

treure les calces portada
Segueix-nos a

Facebook: https://www.facebook.com/relats.catala
Twitter : https://twitter.com/curtserotics

Als vestuaris del pavelló- Miralls que tot ho veuen.

Una de les meves aficions és jugar a Futbol Sala. Una dotzena d’amics tenim un equip amb el qual juguem en una lliga local. Ho fem per passar l’estona, perquè som dolents, molt dolents. Tots els dimecres al vespre ens toca jugar un partidet al pavelló nou. No sempre ho fem a la mateixa hora, l’horari es tria per sorteig i per això no sempre coincidim amb els mateixos equips que fem servir aquest equipament. Tot i que en el nostre equip ens coneixem tots, l’amic amb qui més m’hi faig és amb en Toni, l’ex de la nostra amiga l’Alícia.

Feta aquesta petita introducció us volia explicar una història que em va passar fa unes setmanes. A la mateixa hora que nosaltres jugàvem a futbol sala, en una pista annexa del pavelló entrenava un equip femení de bàsquet. Com sempre juguem a hores diferents no havíem coincidit mai. Era un equip sènior amb noies de moltes edats, totes elles per sobre dels 25 anys. Mira que juguem tots els dimecres, però mai havíem coincidit amb elles. Aquell dia els jugadors dels dos equips de Futbol sala vam estar més pendents de la pista del costat que no pas de la nostra. Totes les integrants de l’equip estaven de bon veure, però n’hi havia una que destacava per damunt les altres. I no destacava per ser la més alta, al contrari, crec que era la més baixeta. Guapíssima, rosseta amb una mirada adorable i un llavis molt sensuals que qualsevol home d’aquest planeta voldria besar. La roba esportiva que portava em permetia veure les corbes que dibuixava el seu cos. Si la seva cara era quasi perfecte, el seu cos no es quedava enrere. La samarreta blanca arrapada al seu cos em permetia veure la silueta del seu pit, preciós de forma i excel·lent de mida, ni molt gran… ni molt petit. Un pit que es movia lleugerament quan feia salts per llençar a cistella. Els pantalons curts marcaven un cul rodonet, petitet i lleugerament elevat.

Quan va acabar el nostre partit els jugadors dels dos equips van anar cap als vestuaris a dutxar-se i canviar-se. En Toni i jo ens vam decidir quedar-nos a mirar una estona l’entreno de l’equip de bàsquet. Eren vuit jugadores a pista i l’entrenador. Estaven entrenant molt dur amb exercicis constants i llançaments a cistella. Vam descobrir que el nom de la noia en la quals ens havíem fixat, era Tere. Totes les pilotes passaven per ella. En Toni i jo ens vam quedar embovats mirant-la. I ella, també va donar-se compte que no paràvem de mirar-la. Nosaltres no li vam treure l’ull de sobre. A mesura que passaven els minuts, l’intercanvi de mirades entre ella i nosaltres era cada cop més freqüent i evident. En cada cistella , nosaltres aplaudíem discretament i ella ens contestava amb un somriure pervers que ens deixava sense respiració a tots dos.

Abans d’acabar el seu entreno, en Joan, un dels jugadors del nostre equip, se’ns va apropar i ens va donar la clau del nostre vestuari. Ens va informar que tots els altres ja havien marxat i que quan acabéssim de canviar-nos, havíem de tancar la porta i tornar la clau a consergeria.
Al mateix temps que ens deixava la clau, l’entrenador de l’equip femení va donar per acabat l’entreno de les dones i les va citar divendres a les sis de la tarda per una altra sessió. Unes quantes d’elles van desfilar cap al túnel de vestidors, però tres, van anar a buscar uns nois que hi havia a l’altre lateral de la pista. Uns nois que nosaltres no els havíem vist fins aquell moment. Un d’ells era l’acompanyant de la noia que havíem estat observant tota l’estona. La Tere va creuar els braços pel darrere del coll del noi i el va començar a morrejar davant nostre. Al Toni li va caure el món a sobre, s’havia fet il·lusions que podia tenir un rotllet amb aquesta noia. Jo també vaig tenir una sensació estranya de gelosia.

Ens vam mirar tots dos i vam aixecar les espatlles en un clar gest de “ i què hi farem” . Vam desfilar cap al vestidor i vam seure en un dels bancs. La porta va quedar oberta. En Toni no parava de descriure’m com ell havia vist la noia, i jo tan sols podia donar-li la raó.
Pel passadís dels vestuaris ressonaven les veus de les noies que xerraven però no arribàvem a entendre ben bé el que deien. Era una fresa, un rumor de gent que se sentia de fons. De cop i volta es va obrir la porta del vestuari del costat i les veus es va començar a entendre. A la paret del passadís del vestuari, just la que dóna davant de les portes, estava ple de piques per rentar-se les mans, aparells per eixugar-se i miralls, molts miralls. Com nosaltres ens havíem deixat la porta oberta, a través d’un dels miralls, vam poder veure que del vestuari del costat marxaven el primer grup de noies. Eren les que primer havien deixat la pista. Just en el moment que marxava aquest grup, entraven al vestuari la dona que havia cridat la nostra atenció i les altres dues noies que s’havien quedat a pista saludant als nois. En Toni i jo ens vam quedar parats. El mirall ens donava la perspectiva adequada per veure aquella escena. El més inesperat de la situació va ser que ella també va adonar-se que nosaltres estàvem allà, mirant-la. Va clavar la seva mirada al mirall i ens va observar a tots dos, asseguts al banc del vestidor d’homes, sense la samarreta posada i m’imagino que amb cara d’embovats. El somriure provocador que va llençar-nos a través del mirall va ser tota una declaració de guerra que va fer-nos empalmar a tots dos. Després d’aquest somrís malvat, va tancar la porta i van quedar les tres noies a dins. Aleshores en Toni i jo vam començar a fer-nos creus del que acabàvem de veure i com si fóssim adolescents, vam lamentar que no hi hagués un foradet a la paret per veure com es dutxaven. Vam començar a dir en veu alta el que les nostres ments estaven imaginant. Segur que ara s’està traient la samarreta… li deia jo. Ara segur que tindrà els pits a l’aire… deia en veu alta en Toni. Així vam estar fins que en la nostra imaginació ja la teníem despullada.

En aquell moment, es va sentir com girava la clau de la porta del vestuari de les noies i vam poder escoltar com la Tere s’acomiadava de les seves amigues. Els hi deia que ella volia dutxar-se amb tranquil·litat, que no tenia cap pressa, que elles marxessin. Les dues amigues van insistir en el fet que l’esperaven, però ella va ser més insistent i va recalcar que volia canviar-se al seu ritme. Quan va obrir-se la porta de bat a bat, en Toni i jo vam veure marxar les dues noies vestides amb un xandall de l’equip, També vam comprovar com la nostra deessa encara portava la roba d’entreno. Va acomiadar-se i va acompanyar la porta amb la mà per tancar-la, però la molt cabrona, la va deixar un parell de pams oberta.

Un parell de pams a través dels quals vam poder observar. Des d’on nosaltres estàvem asseguts, teníem una visió parcial de l’interior del vestuari de les noies, però estàvem col·locats en un angle que no la podíem veure a ella a través de l’obertura de la porta. Vam desplaçar-nos un metre a la dreta i vam tenir premi. Ja la podíem veure. Els dos ens vam tocar els braços, emocionants, com quan guanyes una cosa després de molt perseguir-la i desitjar-la. Ella estava d’esquena a nosaltres, davant d’una taquilla que acabava d’obrir. Va treure una bossa esportiva i una tovallola blanca del seu interior . Va alçar els braços i es va treure la samarreta. A sota portava un top blanc que també vam poder veure com se’l treia. L’espectacle era impressionant. La seva esquena nua era tota una temptació. De cop va ajupir el seu cos per deixar la roba suada a dins de la bossa. Amb aquesta inclinació del seu cos, vam poder veure-li bé un dels seus pits. Era tan perfecte com ens l’havíem imaginat. Amb el cos nu de cintura en amunt, va asseure’s i es va treure les sabatilles esportives i els mitjons. Els dos estàvem ja com a motos, observant com aquella dona s’estava treien la roba i nosaltres ho podíem veure des del vestuari del costat gràcies al joc que ens donaven els miralls. Després de descalçar-se, va tornar a posar-se de peus deixant a la nostra vista de nou la seva esquena nua. Els seus dits van agafar els pantalons curts a l’atura dels seus malucs i tot seguit els va empènyer en avall. Primer va fer sortir una cama, i després l’altra. A sota hi portava unes calcetes blanques. Era ja l’única peça de roba que li quedava posada sobre la seva pell i sabíem que estava a punt de treure-se-la. Ho va fer amb el mateix ritual que amb els pantalons. Els dits als laterals de les calces i amb un gest ferm va baixar les fins als turmells. Primer va treure una cama del seu interior i després l’altre. Va reclinar-se per deixar-les a dins de la seva bossa, i davant nostre va mostrar el seu cul nu, desprotegit de qualsevol tèxtil. Tots dos teníem en aquells moments el desig de poder estar al seu darrere. La noia va agafar la tovallola i se la va col·locar al voltant del seu cos, per sota de les aixelles, deixant a cobert de nou el seu pit i el seu cul.

Nosaltres pensàvem que tot això havia passat sense que ella en fos conscient. Però ens va deixar glaçats quan al girar-se, va mirar-nos a través del mirall i ens va enviar un somriure de complicitat. Tot seguit va ajuntar els llavis i va llençar-nos un petó a l’aire. La dona sabia perfectament que l’estàvem mirant i havia jugat a posar-nos calents. En Toni es va dirigir cap a mi i em va reptar a entrar al seu vestuari. Jo li vaig dir que no, que mirar havia estat molt bé, però que no volia fer-li el salt a l’Anna. Donat que ell no tenia cap compromís, el vaig encoratjar a intentar-ho. Ell va demanar-me que vigiles la porta, per si venia algú, i vaig accedir-hi a fer-ho. Vam deixar el nostre vestuari i en Toni va empènyer la porta del de les noies per entrar-hi dins. Jo vaig anar al seu darrere quedant-me al passadís per vigilar. Vaig ser espectador de l’escena que estava passant davant meu. El meu amic es va plantar davant d’ella i la va mirar fixament als ulls. Ella va fer el mateix, però també va creuar la mirada buscant on era jo. Va veure que m’estava a la porta i que m’havia quedat per mirar l’escena. La primera frase va sortir de la seva boca.
 vestuari

—Us ha agradat l’espectacle que heu vist?
—I tant!!! m‘has posat molt calent— li va contestar el meu amic.
—Doncs jo també m’hi he posat pensant que m’estàveu mirant—va dir ella
—El teu nom és Tere, oi?—va preguntar en Toni.
—Si, però jo no vull saber els vostres, vull que sigueu desconeguts— va demanar ella.
—Doncs aquest desconegut té unes ganes boges de follar-te—li va assegurar en Toni

Jo seguia al costat de la porta, mentre el meu amic i aquesta noia van fusionar les seves boques. Van començar a menjar-se els morros l’un a l’altre mentre. Les seves mans no paraven de tocar-se mútuament. Les mans del meu amic van acabar de descordar la tovallola que tapava el cos de la noia i el seu cos va quedar a disposició de les seves mans i dels meus ulls. Les seves respiracions cada cop eren més profundes i properes als gemecs. Entre ells no paraven de dir-se en veu alta el molt que s’estaven desitjant mútuament:

—Des que t’he vist per primer cop, que he tingut unes ganes boges de follar-te—li deia en Toni.
—I jo, quan he vist que em miraves, he pensat en tenir-te dins meu—li responia ella.

El meu amic la feia anar per on ell volia. Amb una moviment suau, la va alçar fins a fer-la seure al taulell del rentamans. Li va obrir les cames i va col·locar el seu cap entremig per llepar-li el seu sexe. Jo no podia més. Estava mirant aquella dona , amb les cames obertes, amb el meu amic menjant-li el sexe i a sobre, ella no parava de mirar-me. A ella li agradava veure’m allà, li ho podia veure a la cara de plaer extrem que tenia. Aquesta cara de vici l’acompanyava el gest d’introducció d’un dels seus dits a la boca. Estava irresistible. L’escena era tan brutal que no vaig poder resistir-me a introduir una mà per sota del meu pantaló, i vaig començar a fer-me una palla davant d’ells. Ella no parava de gemegar de plaer. En Toni estava fent una molt bona feina i de tant en tant, ella li recordava que tenia el sexe molt mullat, humit, calent. Després d’una estona, ell va parar de menjar-li i li va demanar que li llepés la seva verga. Va ajudar-la a baixar i un cop amb els peus de nou a terra, va ajupir-se i se la va posar tota a la boca. Mentre la polla del meu amic li omplia la boca, els seus ulls em buscaven a mi. L’estava posant com una moto que jo l’estigués mirant a ella. Ser observada mentre menja el sexe calent d’un home i a sobre desconegut i en un lloc públic. No podia demanar més. Segur que era una de les seves fantasies i que s’estaven fent realitat. Allà estàvem els dos homes, un li donava plaer físic i l’altre, li donava excitació visual.

En Toni va dir prou, que si seguia s’escorreria a la seva boca. Tot era massa bo per acabar-ho ja. La va fer alçar i la va col·locar de cara a la paret. Ell es va posicionar al seu darrera. Es va agafar la polla amb la mà i va apropar-la al darrere de la noia. Va buscar la posició per entrar en el seu sexe i quan va estar a punt, amb un gest potent, se la va clavar tota dins. Ella no va poder resistir-s’hi i se li va escapar un crit de plaer que segurament s’havia escoltat a tot el pavelló. Ella, amb les mans arrepenjades a la paret, seguia rebent les envestides del meu amic mentre la seva mirada seguia buscant la meva. Volia veure com m’estava tocant mirant-los a ells dos. Entre els gemecs que feien tots dos, se sentia el soroll que feia l’impacte del cos del meu amic contra el de la dona. Se sentia com els seus testicles rebotaven contra el sexe d’aquesta dona que no parava de cridar de plaer i de demanar al meu amic que no parés de follar-la. Jo seguia observant-los i cada minut que passava, la meva masturbació era més que evident. Vaig passar a tocar-me per sota els pantalons, a treure-la i permetre que la noia em pogués veure. Anava fent parades, per evitar escorrem el primer. Era molt bo el que estava veient i no volia acabar-ho. Aprofitant una baixada en l’intensitat, la nostra amiga va apartar-se d’en Toni i el va fer estirar al banc del vestuari. Va quedar-li la verga empinada cap a munt. Ella va passar una cama per sobre d’ell fent que el seu cos estigués a sobre del d’ell. Li va quedar la polla senyalant directament el seu sexe. Va baixar la seva pelvis i va engolir-se-la tota. Asseguda sobre el cos d’en Toni, va començar a moure’s amb lleugers moviments endavant i endarrere. Tot això sense parar de cridar que li estava donat molt de plaer, que estava xalant com una gossa.

El primer a descarregar va ser el meu amic. Vaig veure’l com va començar a tremolar al mateix temps que feia uns serie de crits de plaers curts i acompanyats d’una respiració intensa. La noia seguia movent-se damunt d’ell, i va dirigir-se a mi, demanat-me que volia veure com em corria. Vaig obeir-la i en un no res, de l’interior de la meva verga va sortir disparat un raig de semen que quasi els esquitxa tot i que estaven lluny . Veure’m com em corria davant seu la va excitar tant que va tenir un orgasme intens, llarg i espectacular. Amb la polla del meu amic encara a dins del seu sexe, va estirar-se sobre el seu cos i donant-li un petó a l llavis i li va agrair el polvo que li havíem donat. Amb el dit, em va indicar que m’apropés, i quan vaig ser a la seva altura també va donar-me un petó. Els dos vam agrair-li que hagués fet possible aquell clau. Ella va incorporar-se, va agafar la tovallola i mig rient va demanar-nos que marxéssim, que el seu nòvio l’estava esperant al bar del pavelló.

Vam obeir-la i la vam deixar dutxar al mateix temps que nosaltres fèiem el mateix. Al sortir ja no vam coincidir amb ella . En Toni, des de aleshores no para de parlar d’ella.

Aquest relat l’he escrit pel suggeriment d’una seguidora de twitter

Pots llegir el meu llibre : Treu-te les calces

treure les calces portada
Segueix-nos a

Facebook: https://www.facebook.com/relats.catala
Twitter : https://twitter.com/curtserotics