Expedient 24/2018 Una relació laboral

La Sara parlava del seu marit a totes hores. El meu home fa això, el meu marit ha aconseguit allò altra. Si en aquell moment m’haguessin preguntat, hauria dit que aquella dona tan sols tenia un home en el seu cap.

El seu caràcter amable, sempre estava disposada a donar un cop de mà i a més a més ho feia sempre de molt bon rotllo. Eren condicions que la feien una dona molt ben considerada entre els companys de l’oficina. Si a tot això li afegim que era una dona molt atractiva, tens la combinació amb la qual es convertia en una dona molt desitjada. Jo tenia una bona relació amb ella, però no més que la resta dels companys. Quan coincidíem a la màquina del cafè parlàvem de coses molt superficials, i ella especialment parlava del seu marit. També recordo que era una dona que preguntava de tot, volia saber com anava la meva relació, que havia fetamb la meva parella o quins plans teníem pel cap de setmana. Era curiosa de mena Treballem en el mateix departament però en espais un pèl allunyats i fèiem servir molt el correu electrònic per demanar-nos coses de feina. Fins i tot en els escrits de cada mail hi havia una part d’aquesta dona encantadora que us descric. Crec que tots els homes i alguna que altra dona, en algun moment havien tancat els ulls i havien imaginat que s’ho farien amb ella. Jo, confesso que ho havia somiat més d’un cop.

En aquest context a principis de l’estiu passat, un dia rebo un mail seu el que em demana:

— Quan puguis envia’m l’informe 24/2018 que el director vol tenir-ne una còpia per a la reunió d’aquesta tarda.

Després d’enviar-li el que m’havia demanat, em va deixar de pedra llegir la postdata que va afegir a la seva resposta d’agraïment.

— Gràcies per la rapidesa , tu sempre tan eficient!!

PD: Per cert, aquesta nit he somiat amb tu—

Vaig insistir per terra, mar i aire perquè ella em donés detalls del somni que havia tingut, però no va donar cap detall, un fet que em va deixar descol·locat.

L’endemà vaig tornar a insistir, no parava de donar-li voltes al fet que hagués somiat amb mi, i encara que no tenia cap detall, volia imaginar-me que el seu somni era eròtic. Dos minuts després d’enviar-li un nou correu electrònic, em va enviar un missatge per whatsapp:

—T’escric per aquí pq no vull fer servir el mail de l’empresa. En realitat v

a ser una ximpleria de somni, i em va fer gràcia comentar-t’ho. No li donis més tombs.

Ara ja sabia que el somni havia estat sexual, si no hagués estat així, m’hauria donat algun detall. Això em va permetre obrir una conversa per whatsapp que marcaria l’inici d’un flirteig en tota regla.

—Com a mínim em diràs si vaig estar a l’altura, no?— vaig escriure-li
—Calla tonto —
—Passava a l’oficina? — vaig preguntar
—No t’ho penso dir —
—Si sortia al somni… has d’entendre que tingui curiositat, no? — vaig suplicar-li
—Si — va respondre ella—Que vols dir amb si? — vaig insistir
—Que sí, que el somni passava a l’oficina — va acabar confessant ella

Al llegir el seu missatge el cor em va saltar del meu cos. Tan sols era un somni, però aquella confessió havia fet volar la meva imaginació. Vaig seguir insistint en els detalls, la curiositat em consumia per dins. Ella de mica en mica va donar-me alguna referència. Era un somni i que no sabia ben bé que havia passat, però que recordava que ens havíem enrotllat en un dels despatxos de visites. De l’hermetisme del principi, vam passar a un nivell de complicitat màxima entre els dos.

—-No em puc creure que tinguem aquesta conversa — em va escriure ella
— Ni jo. Però he de confessar-te que feia temps que no tenia aquesta sensació —
— Que vols dir amb això? — va preguntar-me
—Que la conversa m’ha provocat una certa excitació —
—Una certa excitació? — va respondre ella.

Una pregunta que jo vaig interpretar de sorpresa. Potser aquest concepte de “certa” era minimitzar el que realment estava passant, i vaig respondre amb la màxima sinceritat.

—No sé tu, però la veritat es que m’he posat molt calent —
— Si —
— Si a què? — vaig insistir
— Si al fet que jo també m’he posat una mica calenta recordant el somni. I la conversa que hem tingut ha posat llenya al foc. Però ho hem de deixar a aquí. Hauríem d’esborrar els missatges no sigui que el puguin llegir les nostres parelles i ens fiquem en un bon lio per culpa d’aquest joc d’adolescents.

Aquell dia la cosa va quedar aquí. Vam esborrar els missatges i cada un cap a casa seva.

L’endemà al carrer feia més calor. Aquell dia ella va venir a treballar amb un vestit estampat de molts colors càlids que era molt escotat i curtet, bastant per sobre dels genolls. Estava radiant.

Recordo que jo no parava de mirar el correu, Estava pendent de si m’enviava un mail. Però res de res. A mig matí, vaig ser jo qui va enviar-li un missatge per whatsapp.

— No em puc treure del cap la conversa d’ahir — vaig escriure per trencar el gel
— Doncs millor que no et doni les últimes notícies — va respondre ella
—No em deixis així, que t’ha passat? — vaig interessar-me
—Passar-me res, però aquesta nit he tornat a somiar que ens enrotllàvem, i em preocupa bastant —

Us podeu imaginar que aquella confessió va provocar-me l’excitació més potent que he tingut mai. Havia de saber més, necessitava saber-ho tot.

—Que vols dir que et preocupa bastant? No ha estat un somni satisfactori? — vaig preguntar amb l’objectiu de treure-li el màxim d’informació.
—No, al contrari. Però em preocupa que tingui aquests somnis i que no hi aparegui el meu marit —
— Tornava a sortir jo? —
— Si —
— de nou a l’oficina? —
— Si —
— Al despatx de visites? —
— No, aquest cop al lavabo. No sé com ni perquè, acabavem fotent un polvo al lavabo del primer pis —
— I quan t’has despertat que has pensat? —
— No t’ho dic. Em fa vergonya — va respondre’m ella
— No voldràs deixar-me així, oi?
— Crec que tingut un orgasme- M’he llevat amb moltes ganes de sexe, però amb la sensació que havia tingut un orgasme durant el somni —

A partir d’aleshores vam mantenir una conserva amb la qual vaig poder saber alguns detalls del que ella recordava. A mesura que anàvem descobrint secrets, ella es mostrava més oberta. Recordava que havia entrat al lavabo, que l’escena havia estat molt sexual, que els dos cridàvem molt alt. Uns segons més tard, m’envia un nou missatge

— No puc creure’m que t’estigui explicant això, però s’han despertat uns instints que eren desconeguts per a mi—

En aquell moment em van cridar a una reunió del meu grup de treball. Com vaig poder vaig dissimular l’erecció que tenia . Vaig intentar pensar en altres coses però era impossible. No em treia del cap el que m’estava passant. Vaig informar-la que anava a una reunió, que no podria enviar missatges però que si ella n’enviava, els llegiria.

La sala de reunions és un compartiment tancat amb parets de vidre des d’on pots veure la resta de les oficines. Per això vaig poder veure com la Sara s’aixecava de la seva cadira i sortida de l’oficina per les escales que pugen al primer pis. Jo estava físicament a la reunió, però la meva ment només estava pendent del que feia ella i especialment del que voldria fer amb ella. Un parell de minuts més tard, m’arriba un avís de nou missatge. Era d’ella.ofiicce copy

—Ja sé que no pots escriure, però he pensat que potser t’agradaria saber que he anat al lavabo del primer pis. Quan he entrat he recordat més detalls del somni d’aquesta nit i he pensat que potser t’agradaria conèixer-ls. Els vols saber? —

Jo no podia respondre. Una de les normes de les reunions de treball és que el mòbil només es pot fer servir en casos de màxima necessitat. Per mi ho era, però el meu cap tindria una opinió diferent. M’estava arriscant llegint-los, però no me la podia jugar escrivint. Ella ho sabia i va fer un silenci per fer-me desesperar. Al cap d’una estona, va començar a enviar missatges nous.

— D’acord, entenc que si vols saber més–
— He recordat que ens besàvem a la porta. El perquè no ho recordo–
— Mentre ens morrejàvem entràvem al bany, M’agafaves per les mans, i em posaves contra la paret. Sentia les teves mans com pujaven el meu vestit, i em follaves. Tanco els ulls i recordo que els nostres cossos es movien al mateix ritme, que sentia la teva veu gemegar a la meva orella i que les teves mans no paraven de tocar-me —

No podia estar-me sense dir res. Així que me la vaig jugar fent una foto per mostrar-li com tenia la polla en aquell moment. Tenia els pantalons a punt de rebentar, i vaig fer la foto on de forma gràfica li mostrava el que ella m’estava provocant.

— bufffff — va contestar.—He de tornar a la taula, però no ho puc fer amb les calces xopes com les tinc ara —

I així va deixar-me, amb les ganes saber més. Un minut més tard la vaig veure baixar les escales i com s’incorporava a la seva taula. La reunió no s’acabava mai, volia tornar a la meva taula i seguir el joc eròtic que tenia amb la Sara.

Per fi el meu cap va donar per finalitzada la reunió i tot l’equip vam deixar la sala de reunions. Jo ràpidament vaig anar al meu lloc i el primer que vaig fer és escriure-li.

—M’has deixat pendent del mòbil. Que estem fent? —
—Aquest joc és molt perillós. M’agrada massa i tinc por de no saber parar — Va respondre’m ella
— Doncs crec que jo no puc parar. Només penso en les teves calces xopes —
—Me les he hagut de treure. Estaven molt mullades —va respondre’m ella.

Aquell joc estava entrant en una dinàmica sense retorn. Havíem jugat amb la fantasia de les nostres ments, però estava a punt de fer un pas cap al món físic. Em va informar que anava a fer unes fotocòpies. Que s’hi estaria una estona perquè eren molts documents. La sala de fotocopiadora estava també en una sala de parets de vidre, a la vista de tothom. Vaig veure com s’aixecava del seu seient i anava a la sala. Vaig deixar passar un parell de minuts i vaig anar darrere seu. La imatge d’ella d’esquenes davant aquella màquina que no parava de fer còpies em va deixar en xoc. Havíem jugat per missatge però no ho havíem fet cara a cara. A poc a poc em vaig apropar i fent que les meves mans tinguessin un lleuger contacte amb la seva cintura vaig xiuxiuejar a prop de l’orella.

—No sé tu, però jo estic en un núvol. No paro de pensar en tot el que ens està passant. No pots imaginar-te com arribo a desitjar el teu cos —

Però ella es mantenia en silenci. La seva mirada parlava per si sola. Tenia els ulls oberts, brillants, alterats. No feia falta cap paraula, aquella mirada de desig ho deia tot.

Com la sala estava a la vista de la resta de treballadors, vaig haver de pensar-me com podia portar el nostre joc a un altre estadi. Vaig fer caure els meus papers a terra. Un cop replegats vaig fer que els meus dits acaronessin les seves cames. En notar el contacte dels meus dits la Sara va emetre un sospir que em va donar l’empenta que em feia falta. De forma lleugera vaig anar lliscant les puntes dels dits fins a arribar als seus genolls. En aquest punt vaig sentir la seva veu que em deia.

—Com segueixis així no podré suportar-ho. Quin gust m’estàs donant — deia entre sospirs

Vaig anar una mica més enllà, i per l’interior de les seves cames vaig obrir-me pas per fer arribar els meus dits fins al seu cony. Havia dit la veritat. No portava les calces posades. No em va deixar recrear-me i va moure el seu cos de tal forma que em va obligar a aixecar. Sort, perquè uns segons més tard va entrar un company i ens va preguntar si teníem per molta estona, que ell tenia unes fotocòpies urgents per fer. Un fet que va tallar aquella primera incursió en el seu àmbit més íntim.

Tornat a la meva taula, vaig poder observar com ella tornava a la seva taula. No li vaig donar temps ni d’asseure’s a la cadira.

—Saber que t’has tret les calces em posa molt calent. On les tens? M’agradaria veure-les, tocar-les, olorar-les… — Vaig demanar de forma desesperada

No em va contestar, però vaig veure que agafava la seva bossa i anava a l’arxiu. No sabia si m’estava ignorant o si volia que anés al seu darrere. Aquella dona em tenia absorbit. Un minut més tard, va tornar i de camí em va fer un somriure picantó que vaig entendre quan em va enviar el següent missatge.

—Si vols les meves calces, t’ho hauràs de treballar una mica. Les he deixat a l’arxiu. Si les trobes, són teves, podràs fer amb elles el que vulguis. — Va escriure.

No vaig deixar passar ni un segon. Vaig anar cap a l’arxiu a la recerca del tresor. Vaig començar a remenar capses, arxivadors, calaixos. On les havia pogut deixar? I el meu cap va donar la clau, vaig anar a localitzar l’arxivador de l’expedient 24/2018 i bingo! Allà hi eren. Un mail demanat informació d’aquest cas havia obert la caixa de pandora i ara aquest expedient m’havia donat les seves calces. Eren a dins d’un sobre gran, Les vaig treure, les vaig tocar, les vaig olorar, Feien olor del sexe de la dona que en aquell moment més desitjava. Vaig sortir de l’arxiu i de camí a la meva taula li vaig ensenyar el sobre, com dient-li, ja són meves. Ella es va posar una mà a la cara, amb un clar gest de quina vergonya que tinguis les meves calces.

En aquell punt estaven tan excitats que érem capaços de qualsevol cosa. Vam deixar passar les hores, sabíem que a mitja tarda l’oficina s’aniria buidant i potser tindríem la nostra oportunitat. Entre tant, els nostres missatges pujats de to no paraven, un fet que ens encenia encara més.

A les cinc en punt, la majoria dels treballadors va recollir i va començar a marxar. Els dos havíem pactat que aquell dia ens quedaríem per acabar feina, i així els vam anar dient a tothom que ens preguntava:

—Que no marxes encara? —

Uns minuts més tard quedàvem quatre gats, i un parell dels directors de departament. Vaig veure com la Sara s’apropava a la meva taula i en veu baixeta em deia.

—Em tornes les calces? No vull haver de donar explicacions a casa d’on les he perdut. I si vols, pots pujar d’aquí a un minut al lavabo del primer pis, i m’ajudes a posar-les a lloc —

Les hi vaig tornar. La invitació que m’acabava de fer era la nostra oportunitat. Ella tenia al cap el seu somni? Em vaig esperar el minut que m’havia donat, ni un segon més, i vaig enfilar escales amunt. Era a la porta dels serveis de senyores. Em va demanar que entrés al d’homes per comprovar que no hi havia ningú. Ella em va dir que ja havia comprovat que en el seu no hi havia rastre de vida humana.

Ens vam mirar cara a cara, davant la porta. Ens vam besar amb molta passió mentre obríem la porta del lavabo i ens amagàvem de la resta del món. Les meves mans no paraven de tocar el seu cos. Per sota del seu vestit els meus dits buscaven descobrir fins a l’últim racó del seu cos. Els malucs, les natges del cul. Els nostres cossos estaven enganxats, ens refregàvem com animals. Les boques no paraven de comunicar-se . Les llengües dels dos jugaven a donar-nos plaer. Entremig li havia descordat la part del dalt del vestit i havia deixat els pits fora del sostenidor. Els meus llavis es repartien entre els seus mugrons i la seva boca. Tot era molt salvatge. Ens havíem escalfat tant que ara ens sortia tot el que teníem a dins. Vam estar així una estona, descobrint els nostres cossos fins que em va dir:

—Vull que m’empotris!! en la meva vida m’he sentit tan marrana com avui. Vull que em follis com ho has fet en el somni d’aquesta nit —

Tot això m’ho deia mentre em descordava el pantaló i posava la seva mà a dins per treure’m la polla, Me la va començar a tocar preparant-la perquè la penetrés. Mentre acaronava el meu sexe, em mirava als ulls amb cara de desig. Em vaig treure un preservatiu de la butxaca i vaig enfundar la meva polla a dins. A ella la vaig girar i va col·locar les seves mans contra la paret. M’oferia el seu darrere perquè jo encaixes el meu cos. Enganxant contra el seu, vaig fer-me camí fins que vaig començar a follar-la. Ella hàbilment havia obert una mica les cames, per facilitar-me l’accés, Amb el vestit arromangat per la cintura, amb una de les meves mans al maluc i l’altre a l’espatlla, vaig començar clavar-li. Primer molt a poc a poc, volia gaudir d’aquell moment. El seu cony estava xop. Tant xop que els fluids regalimaven per les cames. El ritme de les envestides anava pujant d’intensitat, Ella feia esforços per contenir els gemecs de plaer que emetia en aquell moment. L’impacte del meu cos xocant contra el seu feia aquell soroll tan sexual. Ella no parava de demanar-me que no parés, que volia tenir l’orgasme de la seva vida, I jo no parava d’empènyer cada cop més fort. Els seus pits ballaven al nostre ritme, els seus crits es mesclaven amb expressions com

— Quin plaer m’estàs donant cabonàs —

Ens havíem escalfat tant que no vam trigar a tenir un orgasme quasi simultani. De l’èxtasi a zero en un segon. Havia estat el polvo de les nostres vides, però no teníem marge per recrear-nos- Estàvem als lavabos de l’empresa i ràpidament vam tornar tot a lloc. El condó llençat, el vestit pujat, els pantalons cordats i finalment, em va demanar que l’ajudés a passar-se de nou les calces.

A partir d’aquell moment, vam pactar que allò havia estat un “affair” que no havia d’influir en les nostres vides i que ens havíem de quedar amb el bon record.

Tu t’ho creus?

Segueix-nos a :
Facebook: https://www.facebook.com/relats.catala
Twitter : https://twitter.com/curtserotics

o pots llegir el llibre : Treu-te les calces

treure les calces portada

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s