Pacte entre runners

Al llarg de la meva vida he anat fent esport de forma esporàdica. Sempre he anat a remolc de l’esport de moda de cada moment. He de confessar que en això no sóc gaire original. D’uns mesos cap aquí he començat a córrer. Veia que tanta gent ho feia que un dia vaig calçar-me unes sabatilles d’esport i vaig sortir a córrer. No vaig aconseguir que la meva parella em seguís, així que em vaig llençar jo sol al carrer. Els primers dies van ser duríssims i vaig autoimposar-me anar superant distàncies de mica en mica. Un dels punts negatius d’aquesta aventura era que en anar sol podia caure fàcilment en el desànim i deixar-ho. Vaig intentar convèncer altres persones del meu entorn però no vaig aconseguir-ho.

Acostumo a sortir al vespre, i sovint em creuava amb un grup de persones, homes i dones de totes les edats, que se’ls veia que portaven molt bon rotllo entre ells. Es van convertir en la meva obsessió, jo volia anar a córrer amb ells però no sabia com podia fer el pas.

Qui eren? Eren companys de feina? Eren amics? Eren d’un club? Em vaig fixar que alguns d’ells portaven una samarreta d’una botiga de roba esportiva de la ciutat i això em va donar la pista que em calia. Un dia comprant unes sabatilles noves  vaig veure en aquesta botiga un cartell que convidava a la gent a apuntar-se a un grup de runners aficionats. El dependent de la botiga em va donar el telèfon del coordinador.

Quedaven cada dia a la mateixa hora en una plaça del meu barri. Anaven a córrer cada dia de dilluns a divendres. Em van informar que alguns membres quedaven pel seu compte si volien sortir el cap de setmana. També vaig ser informat que de tant en tant, el grup anava a participar en curses que s’organitzaven per tot Catalunya. No calia pagar res per formar-ne part del grup, però em demanaven que si hi havia despeses comuns, com ara material per l’equip , me’n fes càrrec de la meva part i també em van recomanar que si havia de comprar material esportiu, en la mesura que fos possible el comprés en aquella botiga que era la que després patrocinava una part de les despeses de les sortides.

Dit i fet, aquell mateix vespre m’hi vaig afegir. El coordinador del grup em va presentar davant de la resta de membres. Aquell dia érem uns quinze però em va dir que en total érem 22 integrants. Mentre fèiem els escalfaments em van informar que tothom anava al seu ritme i que al llarg de l’entreno, es fixaven uns punts de reagrupaments. L’única instrucció era que sortís a gaudir.

Vam començar a córrer i aviat vaig fer grupet reduït amb dues dones amb les quals podia mantenir el meu ritme. La Marta i la Judit eren dues dones amb un caràcter molt obert i ràpidament vam connectar. Elles dues ja feia un parell de mesos que sortien a córrer i la primera sortida junts es va convertir en un interrogatori de tercer grau.

Qui era, quants anys tenia, on treballava, si estava casat, si tenia fills, els meus hobbies. Els vaig explicar la meva vida personal sencera. Però jo no vaig quedar-me al marge i vaig saber que les dues eren casades, que als seus homes no els va això de córrer, les dues treballaven i les dues tenien fills. Eren dues dones molt atractives físicament i el seu caràcter tan obert i amable les feia molt desitjables.

En els dies següents cap dels tres vam fallar a la cita del grup i tot i que al principi de la sortida anàvem sempre amb un grup molt més ampli, al final sempre quedàvem els tres sols. La confiança entre nosaltres anava creixent fins al punt que semblava que érem amics des de feia anys. Rajàvem de la roba d’aquell, del cul de l’altre, criticàvem l’actitud d’un, la poca sang de l’altre, ens explicàvem el nostre dia a dia. I amb tot això, cada dia feien de 5 a 10 quilòmetres corrent.

Un dia aquest bon rotllo va fer un salt endavant. La Judit va crear un grup de whatsapp on hi érem els tres. El va batejar amb el nom dels Tres Mosqueters. A partir d’aquell dia vam estar connectats les 24 hores al dia. I la distància que et dóna el mòbil ens va permetre molts cops entrar en temes de profunditat molt més personal.

Recordo la primera conversa amb un to sexual. La Judit va fer una foto a un vestit sobre el seu llit, i ens la va enviar amb un missatge explicant que:

— Judit — Aquesta nit surto amb el meu marit a sopar i em vull posar aquest vestit.

Era un vestit negre curt i tot i que no el portava posat, me l’imaginava molt sexi al damunt del seu cos.

— Marta—Joder Judit, amb aquest vestit estaràs demanat que el teu marit t’empotri contra la paret.
— jo — Quina vista teniu. Jo l’hauria de veure posat per opinar, però segur que estàs molt sexi.
—Judit —Siii Marta, amb ganes de ser empotrada. Us posaríeu calces o aniríeu sense?

La Marta i jo la vam aconsellar que anés sense, i que un cop al restaurant, li digués al seu marit que no s’havia posat calces, segur que això els posaria molt calents.

Aquella matinada el grup es va tornar a activar. La Judit ens va enviar un missatge-

— Judit — No us podeu imaginar la nit de sexe que he tingut avui. Després de dir-li que no duia calces, el meu marit no ha parat de buscar-me l’entrecuix. Hem follat al cotxe com dos adolescents i quan hem arribat a casa m’ha empotrat tal com havies dit tu, Marta.

PD espero que aquest grup de whatsapp el mantinguem en secret entres nosaltres tres, si el meu home sap que explico aquestes coses s’emprenyarà molt.

— Marta — Judit, quines calors m’han entrat al llegir el que has fet avui. Quina canya. I no pateixis, això quedarà entre nosaltres tres.

— jo — He llegit els missatges al llit i he hagut de llevar-me per poder-los llegir amb més calma. M’has posat molt nerviós. I Judit, no pateixis, aquest grup queda guardat sota clau.

Vam estar una estona més xerrant. La Judit ens donava detalls de com havia anat la nit. El que havia sentit i els tres vam saber que compartir aquest secret ens havia excitat a tots i de pas ens va unir més com a grup.

Després d’aquella nit res va ser igual. Havíem traspassat la línia de la confidència personal i a tots tres ens donava un morbo immens saber quina era l’activitat sexual dels nostres amics. Però també ens posava a mil explicar les nostres intimitats.

Les sortides per anar córrer també van evolucionar. Buscàvem el ritme just per quedar-nos sols els tres com més aviat millor. Entre els tres repassàvem físicament a la resta del grup. Si aquest té unes cames així, si aquella té un cul duret, que si els braços d’aquell altre o has vist els pits d’aquella. Rèiem i fantasiejàvem molt mentre corríem .

Després de córrer, teníem la nostra sessió de whatsapp. Cada dia del món. Érem addictes a aquell clima que havíem creat. I inevitablement, un dia va sortir a la conversa les fantasies sexuals que teníem al cap.

—Marta— I vosaltres quina fantasia us agradaria fer realitat.
— jo — No seré massa original, però jo no li diria que no a un trio
— Judit — Però un trio amb dues dones o amb un altre home i una dona?
—jo — Les dues combinacions m’atrauen molt, però el primer, crec, que m’agradaria més amb dues dones.

A partir d’aquí hi va haver un debat intens de si una de les dones, havia de ser la meva parella, si havien de ser dues desconegudes, si jo podria veure a la meva parella amb un altre home… Fins que vaig canviar el focus d’atenció.

— jo — I la vostra fantasia? — Vaig preguntar
— Marta — Jo sóc heterosexual, però si parlem de fantasia, i només de fantasia, us puc dir que poder fer-ho amb una altra dona em té molt encuriosida. Potser aquest trio que dius amb dues dones seria una bona fórmula . Però ja us avanço que no crec que pogués suportar veure al meu marit follant una altra dona. El cap em donaria tantes voltes que no podria fer-lo.
— jo– O sigui un trio amb un desconegut i una desconeguda seria perfecte, oi?
— Judit — O potser no cal que siguin desconeguts, un amic i una amiga amb els que comparteixes aficions o secrets. Això també valdria, no? M’enteneu?

Es va fer silenci. El darrer missatge va rebre el check de vist però no hi va haver resposta immediata per part de ningú. Uns segons més tard vaig trencar el silenci.

— jo — Us he de confessar que aquestes darreres setmanes jo ho he pensat molts cops, però no gosava a verbalitzar-ho.
— Judit — Jo algun cop també hi he pensat, però com desconeixia si a la Marta li podia atraure, he preferit no dir res. Però jo també estic segura que jo no podria fer un trio amb el meu marit.
— Marta —Doncs jo no havia pensat en aquesta opció de tres amics. Fins avui, és clar, però que voleu que us digui, com a fantasia, i remarco fantasia, no em desagrada somiar-ho.

Estava clar que havíem fet una passa enorme en concretar una fantasia comuna entre tres persones. Però era un somni que teníem al cap. Tots tres teníem parelles, i passar de la fantasia a la realitat era un pas que sabíem que era bastant impossible.

En els dies següents vam seguir amb el nostre bon rotllo. Alguna referència de tant en tant al trio somiat, però no aprofundíem massa.

El grup de runners anava fent sortides a diferents proves de Catalunya, però de tant en tant participaven en una d’internacional. La botiga es feia càrrec dels dorsals i el viatge se’l pagava cadascú. Aquell cop proposaven anar a participar a la 10k de Paris. Els Tres Mosqueters no van dubtar ni un moment en apuntar-nos. La Marta i la Judit compartirien habitació i jo vaig demanar dormir sol. L’excusa era que roncava a les nits i no volia molestar el meu hipotètic company d’habitació. La prova era en diumenge, sortiríem divendres tarda-vespre i dormíem a Paris aquella nit i també dissabte. Diumenge al matí era la prova i a la nit ja tornàvem a Catalunya. Teníem dissabte per gaudir de Paris. Per cert, cap dels tres vam donar l’opció a les nostres parelles a acompanyar-nos.

La preparació de la maleta ja va encendre’ns dies abans. La flama la va encendre la Judit, compartint una foto del mateix vestit que un dia ens va ensenyar per anar a sopar amb el seu marit.

— Judit — El poso a la maleta ” para lo que surga ? ”
— Marta — Recorda que aquest vestit va sense calces!
— Judit — Que et posaràs per dormir? Recorda que estarem juntes.
— Marta — Estic per portar-me un picardies negre molt sexi.

Els missatges entre elles dues anava pujant de to fins que la Judit, va llençar el repte

— Judit — Potser Paris és l’oportunitat que estàvem esperant per fer realitat la nostra fantasia.
— Marta — Buff, una cosa és somiar, l’altre és fer-la realitat. No ho veig clar.

En aquell moment vaig fer la proposta clau:

— jo — Potser hauríem de fer un pacte entre els tres.
— Marta — Un pacte? Explica’t
— jo — Els tres tenim una vida al marge d’aquest grup i no volem perdre-la per res del món. Però per altra banda tenim una atracció entre nosaltres tres. Si sabéssim que aquest encontre és per un sol cop, sense possibilitat de repetició, sense lligams sentimentals… no creieu que potser ens seria més fàcil. Pactem que això serà només un cop, que serà encontre només sexual, i que no parlarem mai amb ningú d’això.

Hi va haver de nou un silenci que va trencar la Marta

— Marta — foto enviada . Aquest picardies negre anirà bé per segellar el nostre pacte a Paris?
— Judit — Doncs jo hauré d’anar a comprar-me un per estar a la teva alçada! Marranota.
— jo — Començo a comptar els dies que queden per segellar el nostre pacte.

Aquell dia vam gestar un pacte únic a les nostres vides. Divendres a la tarda agafàvem l’avió des de l’aeroport de Barcelona. La nostra expedició la formàvem 18 persones, tres de les quals eren acompanyants, la resta viatjàvem sense la nostra parella. Entre l’expedició hi havia molt bon rotllo i ganes de viure una experiència nova. Malgrat tot, els Tres Mosqueters no teníem al cap el mateix interès que la resta. Estàvem nerviosos perquè anàvem a viure una situació única. Suposo que amb l’objectiu de dissimular entre la resta de gent, tant a l’espera de Barcelona, com en el vol, com a l’arribada a París, els tres vam mantenir una posició distant entre nosaltres. Sense parlar-ho, no volíem que la resta de gent ens relacionés més enllà de l’activitat esportiva.

Després d’aterrat al Charles de Gaulle un microbús ens va apropar a l’hotel. Estava molt ben situat, al costat de la plaça de la Concòrdia. La sortida de la cursa era a pocs metres d’allà i anava molt bé perquè havíem pactat un check out endarrerit el que ens permetria dutxar-nos després de córrer diumenge .

Vam anar un per un fent el registre . L’habitació de les dues dones estava a la tercera planta, habitació 324 , i la meva a la primera, la 110 . L’hotel estava situat en un edifici típic del centre de París. Era molt confortable.

L”expedició havíem quedat a les nou del vespre al hall de l’hotel. El pla era buscar un restaurant a prop per sopar i després passejar per l’entorn del Sena, fer una copa i anar a dormir. Dissabte l’havíem reservat per fer turisme per la ciutat. . Dels tres Mosqueters, el primer a baixar al hall vaig ser jo. Al cap de tres o quatre minuts van aparèixer de dins de l’ascensor la Judit i la Marta. Anaven les dues espectacularment sexis. Vestits negres curts i escotats, sabates de taló altíssim, elegament pentinades i molt ben maquillades. Estaven les dues radiants. Van saludar al grupet que ja feia estona que esperaven i es van apropar a mi.

— Has vist quin vestit he triat per aquesta nit? El reconeixes? —em va dir la Judit en veu baixa.
— La marranota no s’ha posat calces —va certificar-me a cau d’orella la Marta

Em vaig empalmar com mai. No sabia com dissimular l’enorme erecció que m’havia provocat aquesta situació. Havia començat el joc i ja no fèiem cap esforç per passar desapercebuts davant la resta del grup. Havia arribat el moment de la seducció, de l’excitació, del desig de fer realitat aquella fantasia que havíem imaginat els tres.

A l’hora de seure a taula, elles van triar que em posés enmig de les dues. El sopar va servir per posar-nos encara més calents. Els meus dits de tant en tant acaronaven dissimuladament les cames d’una i l’altre dona, les mans d’elles de tant en tant tocaven de forma discreta l’erecció que es mantenia sota els meus pantalons. Era un joc constant que afegit a l’ampolla de vi que ens van veure, va generar una situació de màxima excitació entre tots tres.

Després del sopar, nosaltres tres volíem tornar cap a l’hotel, però l’altra gent volia caminar una mica. Els vam seguir el joc perquè hagués estat molt evident si marxàvem els tres cap a l’hotel. Al cap d’una mitja hora, una parella del grup va dir que marxaven a dormir i nosaltres van aprofitar per afegir-nos en aquesta retirada.

La parella dormia a la primera planta de l’hotel, la mateixa que jo. Ell era membre del grup i ella l’esposa que el va acompanyar. De tornada vaig conversar amb ells dos mentre que la Judit i la Marta anaven a la seva dues passes per davant nostre.

Un cop a l’hotel, vam agafar l’ascensor i l’altra parella i jo vam parar al primer pis. Ens vam acomiadar de les dues dones i tot seguit cadascú va entrar a la seva habitació. El vi i l’excitació del moment van provocar que dubtés del número de l’habitació de les meves amigues. Sabia que era a la planta tercera però no tenia molt clar si era la 324 o la 325. No podia equivocar-me perquè podria ser un error monumental. Una suor freda em va envair tot el cos. Vaig connectar-me a la wifi de l’hotel i els vaig enviar un whatsapp esperant que alguna de les dues també hagués mirat el mòbil.

— jo — No recordo del número de la vostra habitació. Voleu que executem el nostre pacte?

No parava de mirar l’estat del whatsapp. El missatge no feia el check de vist i jo em desesperava. Però al cap d’un minut rebo una foto de les dues vestides amb picardies negre al damunt del llit i el següent missatge:

— Marta — Si no puges aviat, el pacte el tancarem la Judit i jo soles. Habitació 324

Vaig agafar el mòbil, la clau de l’habitació i per les escales vaig remuntar fins a la tercera planta. Vaig fer dos tocs a la porta 324 i em van obrir les dues. Sense dir res, em van fer entrar a la seva estança,

En aquell moment els vaig dir que si havíem d’avortar el pacte, aquell era l’últim moment per fer-ho. No recordo quina de les dues va dir-nos que segurament l’endemà tindria molts remordiments de consciència, però després de tants dies parlant d’aquesta aventura, ara el que tocava era gaudir-la sense pensar en l’endemà.

La situació anava de debò i pel cap dels tres se’ns presentava el primer dilema. No sabíem com s’havia de fer el primer pas. Qui trencava el gel? Aprofitant que la Marta va dir en el seu dia que a ella l’excitava la idea de fer-ho amb una altra dona, vaig fer de director d’escena i les vaig fer seure al llit tot començant a indicar el camí que havien de fer.

— Judit, a la Marta li tornaria boja que els teus dits acaronin el seu clatell– Vaig dir mentre les acompanyava en aquest gest
— Marta, a la Judit li encantaria sentir el contacte de la teva mà sobre el seu pit.

No van fer falta més instruccions. Les dues dones van començar a tocar-se mútuament, Les dues van començar besar-se dolçament. Els llavis de les dues quedaven enganxats de tant de desig. Les seves mans buscaven el cos de l’altra dona. Els seus dits anaven resseguint el cos de l’altra. Buscaven descobrir com era el cos de la seva amant. Dels petons dolços vam passar a l’intercanvi de fluids a través de les seves boques. El contacte de les seves mans era cap cop més intens. L’excitació era cada cop més intensa. La Marta va aixecar-se de llit i va seure al damunt de les cames de la Judit i es van quedar cara a cara. Es besaven, es morrejaven, es miraven, es desitjaven, movien els seus cossos al mateix ritme. Les ungles de la Judit s’aferraven al cul de la Marta, al mateix temps les mans de la Marta subjectaven el cap de la seva amant. Les dues pelvis es movien com si s’estiguessin follant,

Mentrestant, jo seguia de peu, al costat del llit, mirant aquell espectacle tan sensual que m’estaven donant les meves amigues. Tenia la polla encaixonada a dins dels pantalons a punt de rebentar. La Judit es va aturar un moment i dirigint-se a mi em va dir:

— Vols masturbar-te davant nostre? A mi m’encanta veure com un home es toca la polla al meu davant —

Així ho vaig fer. Vaig descordar-me els pantalons, vaig treure-la de dins i vaig començar a fer-me una palla mirant-les a elles dues. La Marta estava molt pendent de la Judit, la Judit no parava de mirar-me com me la tocava i jo… jo estava pendent de les dues.

La Marta estava molt centrada en la Judit. De fet aquella era la seva fantasia. La va fer estirar al damunt de llit i mentre li treia les calces, li va anunciar el que volia fer-li.

— Tinc unes ganes boges de menjar-te el cony.

Dit i fet, el cap de la Marta es va enfonsar a l’entrecuix de la Judit i va començar a menjar-li el cony. La Judit gaudia com una boja, Les seves mans acaronaven el cap de la seva amant, i la seva mirada estava posada al damunt de la meva polla que seguia entremig de la meva mà dreta. La Judit em va fer un gest amb la mà, demanant-me que m’apropés més. I jo els vaig dir que no podia seguir molta estona més, que m’escorreria. La Judit, calenta per l’acció constant de la llengua de la Marta, em va indicar el camí:

Vine, apropa’t i descarrega a sobre del meu pit.

Vaig fer-li cas, vaig apropar.me al cos d’ella, vaig intensificar els meus moviments i finalment ,entre gemecs de plaer, em vaig buidar al seu damunt. El meu semen va impactar amb força al damunt del seu cos. La Marta fins i tot va deixar una estona la seva acció per observar com m’escorria . Totes dues em van fer un petó a la boca. De fet aquell era el primer petó que ens feiem els tres alhora.

Jo vaig apartar-me un moment, mentre elles reprenien la seva acció. En una situació normal hauria necessitat uns minuts per recuperar forces, però allò era tan morbós, que uns instants, vaig tornar a estar preparat,

En aquella posició, el cul de la Marta, cobert encara per unes calces negres es bellugava al mateix ritme que la seva boca menjava el cony de la seva amant, No vaig poder resistir-ho i m’hi vaig acostar. La temptació de tocar el cul de la meva amiga era molt forta. Per un moment va deixar de llepar el sexe de la Judit i girant el cap em va dir amb un somriure de complicitat:

— Tens ganes de follar-te el meu cul? Doncs és tot teu–

Vaig baixar-li les calces fins als genolls. Les meves mans lliscaven entre els fluids del seu entrecuix. El seu cos es recaragolava del plaer que rebia en cada pas de la meva mà.

En aquest punt vaig tornar a dirigir-les. Volia que estiguessin una al damunt de l’altre però a l’inrevés. Un 69 en aquell moment ens permetria tenir plaer tots tres alhora. La Judit va quedar amb l’esquena al damunt del llit i la Marta a quatre grapes va posar.se al damunt, Es menjaven el cony mútuament, i es podien tocar. Jo, després de posar.me un preservatiu, vaig enfilar el cony de la Marta i vaig començar a follar-la. La meva polla i la llengua de la Judit treballaven el mateix cony. Estàvem treballant en plena harmonia. Els gemecs de plaer de tots tres eren una simfonia celestial . El trio anava molt bé, estàvem compenetrats al màxim. Buscàvem aquelles postures que tots tres tinguéssim plaer, que la transmissió del sexe fos total entre els tres. La Judit va dir en veu alta.

— Jo també vull tenir la teva polla dins meu —

I em va fer estirar al llit, Amb un moviment ràpid va seure al meu damunt i el seu sexe va engolir la meva polla. Es movia al meu damunt. Li tocava els pits. Tot seguit la Marta va encaixar el seu sexe a la meva boca, elles dues van quedar cara a cara i es podien besar. Mentre em follava la Judit, li menjava el cony a la Marta. L’olor del sexe de la Marta, i la humitat que desprenia el seu cony em tenien en èxtasi. I si a més li afegim que al mateix temps la Judit movia el seu cos amb la meva polla a dins seu, el resultat era que estava a punt de tornar a ejacular. Tot i que ja ho havia fet una estona abans, el primer en anar-se vaig ser jo. Un plaer intens em va accelerar el cos fins que vaig notar com s’omplia el preservatiu amb el meu fluid. Elles dues gemegaven al mateix temps. Era un espectacle sonor indescriptible. No havia sentit mai cridar algú al llit amb aquella intensitat. El primer orgasme el va tenir la Marta. Jo tenia les meves mans a la seva cintura, i vaig accelerar els meus moviments amb la llengua fins que va començar a pressionar el seu cos contra meva cara mentre cridava que no pares de llepar-li el cony. Una sèrie de gemecs intensos i seguits ens van anunciar que havia arribat el moment del seu orgasme. I tot seguit, va ser el torn de la Judit. No la podia veure perquè tenia el cos de la Marta a sobre, però va començar a accelerar els seus moviments, va cridar com una boja i tot seguit vaig notar com li tremolava tot el cos.

Vam quedar així uns instants. Després vam estar tots tres estesos a sobre el llit. Magnífic, únic, al·lucinant, fortíssim… No sabíem com definir allò que havíem viscut. Del llit vam passar a la dutxa. Tots tres alhora. Entre molts riures, jo els ensabonava el pit, elles feien el mateix amb el meu sexe i així van passar a la pregunta que va tornar-nos a activar.

—Judit — Heu omplert les vostres expectatives?
— jo — Ha estat tal com l’havia somiat, però si us sóc sincer, he trobat a faltar una mamada.
— Marta — Doncs que no sigui dit.

Vam eixugar.nos mínimament els nostres cossos mullats, i em van portar fins al llit. Em vaig posar de genolls, i van començar a fer-me una mamada a dues boques. Des de la meva posició podia veure com els seus llavis es besaven amb el meu sexe pel mig. Els vaig demanar que es masturbessin , i ho van començar a fer. El plaer era immens. Notar la humitat de les seves llengües llepant-me la polla, combinat amb la imatge de les dues dones amb les mans entre les seves cames, tocant-se i excitant-se per moments, era un cúmul de sensacions que van provocar que ejaculés en un temps rècord. Elles dues van seguir amb els seus tocaments i sobretot besant-se i morrejant.se fins que també va arribar el moment del seu orgasme.

Aquella nit em vaig quedar a dormir a la seva habitació. De bon matí vaig tornar a la meva habitació de la primera planta.

Havíem fet un pacte, i el vam respectar de forma escrupolosa. Vam decidir que seria un cop, i només un. L’endemà, tot i que el cap anava a mil per hora, van fer vida normal al costat de tot el grup. El pacte en va ajudar a pair millor els remordiments que ens va generar aquell encontre. Diumenge van participar a la cursa, per cert amb posicions finals molt ridícules, i al vespre van tornar a Catalunya i vam reprendre la nostra vida diària.

 

Segueix-nos a :
Facebook: https://www.facebook.com/relats.catala
Twitter : https://twitter.com/curtserotics

o pots llegir el llibre : Treu-te les calces

treure les calces portada

3 pensaments sobre “Pacte entre runners

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s