Festa de la primavera

En l’època que va passar aquest relat jo sortia amb la Núria, una dona que aleshores tenia 38 anys. Ella tenia dos fills fruit d’un matrimoni que havia fracassat un parell d’anys abans. Quan vaig conèixer la Núria la nostra relació era força divertida però uns mesos després va caure en una monotonia que va acabar per ser força avorrida. El dia que vaig saber que la meva vida havia de fer un gir va ser a la Festa de la primavera de l’escola on estudien els seus fills. Ella té dos fills i he de dir que són encantador. Els seus pares els han educat molt bé i he de dir que a mi em van acceptar molt bé des del primer moment. Però si la nostra relació estava en una situació monòtona, no tenia res a veure amb el fet que ella tingués dos fills. Tot el contrari. Alguns dies els anava a buscar a l’escola, uns altres els portava al parc a jugar i la veritat és que els enyoro molt. La relació entre la Núria i jo va començar a morir quan vam deixar de sortir a sopar, quan vam descartar fer escapades de cap de setmana i es va morir del tot quan vam anar a la festa de la primavera de l’escola dels seus fills.

Els dies que havia anat a buscar als seus fills vaig conèixer la Cristina, la mare d’una nena que anava a la mateixa classe que un dels fills de la Núria. És una dona que es deixa veure fàcilment. Sempre vesteix impecablement, talons alts, molt ben arreglada. Sens dubte i amb diferència, era la mare més atractiva de tota l’escola. Com els nens anaven junts a classe, un dia els vam haver d’acompanyar al parc que hi ha al costat de l’escola. I ja se sap, mentre els nens jugaven jo vaig poder conèixer millor com era la Cristina.

Vaig comprovar que teníem molts punts d’encontre. Ella era una malalta del “runner” i jo de la bici , ella anava en tren a treballar cada dia i jo feia cada dia el mateix. Coincidíem en lectura, en les sèries de televisió que ens agradaven… Ràpidament vam connectar i des d’aquell dia, a la porta de l’escola ens buscàvem per compartir uns instants de tertúlia. Ens vam donar els telèfons per si algun dia ens necessitàvem per algun tema relacionat amb recollir els nens a l’escola.

Els telèfons no els vam fer servir fins al dia de la festa de l’escola. Aquell dia ella estava radiant! Portava un vestit d’estiu cenyidet i molt curt. Portava unes sabates d’estiu, obertes i amb una mica de taló. Portava el cabell recollit i els seus ulls els tapaven unes ulleres de sol que la feien encara més atractiva.

Quan vam arribar al pati de l’escola, els nens es van posar a jugar i els pares vam començar a fer tertúlies en grupets. La Núria i jo vam entrar en un grup, però jo m’havia fixat l’objectiu de parlar amb la Cristina. La vaig veure que estava en racó del patí parlant amb un home, imagino que un altre pare, que li donava molta conversa a una distància molt curta. Les nostres mirades es van creuar, ens vam saludar en la distància i mentre l’home seguia parlant, ella va agafar el mòbil per escriure un missatge. En uns segons vaig rebre un whatsapp:

— Ajuda’m a treure’m aquest pelma de sobre —

El cor va estar a punt d’esclatar-me quan vaig comprovar que aquell missatge era per a mi i que m’encarregava la gratificant tasca de tallar aquella conversa. De seguida vaig contestar-li

—Això et costarà uns quants favors… ha ha ha —

—Et recompensaré, no pateixis — Va respondre’m ella.

No cal dir que aquell “et recompensaré” em va excitar moltíssim. La meva ment va començar a treballar i a dibuixar escenaris morbosos del com a mi m’agradaria cobrar-me aquell favor. Però també sabia que aquella frase l’havia dit de bon rotllo i que a mi se me n’estava anant el cap.

Vaig apropar-me a la Cristina i a l’home amb el qual estava parlant, i li vaig dir que la seva filla havia caigut. Que no s’havia fet mal, però que potser estaria bé que li anés a donar una ullada.

Dit i fet, ella es va desempallegar del seu interlocutor i va anar a veure la seva filla, que no havia caigut i que no feia falta cap atenció. Després de fer una mica de teatre, va venir cap a mi, i em va donar les gràcies i vam començar a fer la nostra tertúlia. Era un dia molt calorós i l’AMPA de l’escola havia posat un servei de bar. Vam començar amb una cervesa, després en van venir un parell o tres més.

La Cristina és una dona molt sexy, i aquell dia amb aquell vestit encara ho estava molt més. La conversa entre nosaltres versava sobre coses simples del dia a dia, però estàvem molt a gust tots dos. Quan el pare pelma s’apropava a nosaltres, la Cristina intensificava el to de la conversa per no donar-li peu al fet que s’afegís a nosaltres. Després marxava en veure que no li feia cas.

Al pati de l’escola hi havia centenars de nens jugant i cridant però tota la meva atenció estava fixada en aquella dona. I em feia l’efecte que ella també estava a gust amb la meva companyia. Cal dir que les tres cerveses que ja havíem begut també van ajudar a obrir-nos una mica més.

Enmig d’aquesta situació se’ns va apropar un home que es va dirigir cap a la Cristina i van xerrar tots dos sols una estona. Després, dirigint-se a mi em va dir.

—Aquest és en Xavier, el meu marit —

Vaig quedar-me glaçat, de les converses que havíem tingut a la porta de l’escola sabia que ella era casada però no parlava gairebé mai del seu marit. Jo li havia dit que els nens eren de la Núria i del seu ex, que jo era la seva parella actual.

Després de les presentacions, ells dos van anar a la seva taula del dinar que estava previst al mateix recinte de l’escola. Jo vaig fer el mateix amb la Núria i els nens. M’havia quedat una mica aixafat, així que vaig intentar trobar respostes als dubtes que tenia i vaig agafar el meu telèfon per escriure-li un missatge.

—Si tenies al teu marit a la festa, perquè m’has demanat a mi que t’ajudés a treure’t aquell home de sobre? —

Estàvem asseguts una mica lluny, però jo podia veure-la bé tot i que la tenia d’esquena. Ella en canvi havia de girar-se per mirar on era jo. Quan li va arribar el missatge va agafar el mòbil i el va llegir. M’hauria agradat veure-li la cara. Va començar a escriure i aleshores vam iniciar una perillosa conversa per whatsapp.

—Volia que fossis tu qui m’ajudés. T’he vist allà, al mig del pati, i volia saber si series capaç de fer-me un favor. Volia ser rescatada per tu! Ha Ha Ha

—OK- Favors tots els que vulguis, però ara ja saps que em deus una recompensa — Vaig respondre-li.

—No hi ha res més gratificant que saber que et dec una recompensa per haver-me rescatat. I et recompensaré avui, prepara’t! — Va respondre’m ella

Tot seguit vaig veure com s’aixecava de la seva cadira i va buscar la meva mirada per llençar-me el somriure més sensual que m’havien enviat mai. La vaig seguir amb la mirada fins que va entrar a l’edifici de l’escola. El dinar el fèiem a la pista de bàsquet que tenia un cobert que ens protegia del sol i corria una mica d’aire.

Tres minuts després, rebo una fotografia al meu whatsapp. Era una foto que la Cristina s’havia fet al lavabo. S’havia fet una foto davant del mirall, llençant-me un petó, inclinada cap endavant, amb la qual cosa li podia veure perfectament la regatera dels seus pits. Era una foto tan sexy que vaig trempar immediatament. Després de la foto rebo un altre missatge seu.

—T’ha agradat la meva recompensa? —peto 2

Mentre rebia el missatge vaig veure com la Cristina tornava a la seva taula. Això si, abans d’asseure’s ens vam devorar l’un a l’altra amb la mirada. És veritat que havia somiat que tenia jocs sexuals amb aquesta dona, però estava convençut que només eren fantasies que eren impossibles de fer-se realitat. En aquell moment però, la realitat havia fet un gir inesperat i havia d’aprofitar aquell joc.

— M’ha encantat la teva recompensa!. No tinc paraules per descriure la reacció que m’ha provocat la teva foto. M’ha posat molt tontet. —vaig respondre

— L’he fet per provocar-te una mica! Procura que no la vegi la teva dona!!

— I tu procura que el teu marit tampoc la vegi… A veure si tindràs un problema! —vaig respondre-li.

— Jo sóc invisible pel meu marit, ell va a seva i passa molt de mi. No li interessa el més mínim amb qui m estic enviant missatges ara mateix.

— Doncs que mantinguem aquesta conversa al marge de les nostres parelles, li dóna més morbo a la situació — Vaig sentenciar

— Siii, no em puc creure el que estem fent. De veritat t’has posat calent al veure la meva foto?

— Molt calent! He vist els teus llavis, els teus pits i m’ho he imaginat tot!

— Què vols dir amb tot?

— Doncs que et besava, que et podia acaronar els pits , que les meves mans tocaven el teu cos. Que els meus dits jugaven amb el seu sexe… De quin color són les calces que portes avui?

— Bufff — va escriure ella.

Mentre rebia la resposta, vaig observar que es tornava a aixecar de la taula i anava de nou a dins l’escola. Dos minuts més tard rebo una altra fotografia! En aquest cas s’havia fet una foto de les seves calces. Eren d’un color vermellós. M’estava tornant boig per aquesta dona. M’estava portant al seu terreny. Després em va arribar el seu missatge.

— Millor que vegis directament el color, no sabria com descriure’l !! Ha ha ha — Va escriure’m ella. calces 2

Aquella foto havia fet esclatar el meu desig, així que vaig entrar a l’escola per trobar-la. Just quan sortia del lavabo la vaig agafar de la mà i la vaig portar a un lloc aïllat del bullici. Sota l’escala que pujava al primer pis era un lloc relativament discret. Ens vam besar amb intensitat, apassionadament i sense pensar en res més. Les nostres boques van fusionar-se mentre les nostres mans no paraven de tocar-nos l’un a l’altre. Mentre jo li tocava els malucs, ella premia amb la seva mà el meu cul. Estava tan trempat que ella ho podia notar amb tan sols el nostre contacte físic. El desig anava a més , els tocaments eren cada cop més sexuals i tot i que estàvem en un lloc discret, en qualsevol moment podríem tenir alguna visita inesperada.

En aquell moment van anar a buscar un lloc més segur. A sota l’escala hi havia un petit quarto on guarden estris, i per sort, estava obert. Vam entrar i mig a les fosques, van intensificar el nostre encontre. Per unes escletxes de ventilació entrava els únics rajos de llum que ens permetien veure’ns una mica. Una de les meves mans va aixecar-li el vestit i els meus dits es van introduir a dins de les seves calces. Vaig comprovar que les tenia xopes. Mentre no paràvem de besar-nos, ella va descordar-me la bragueta dels meus pantalons i va posar a dins els seus dits per agafar-me la meva polla. Els nostres cossos suaven de valent, mentre el desig anava “In crescendo”.

Recordo que vaig descordar-li el vestit i van quedar-li els pits a l’aire. Els vaig besar, els vaig xuclar , els donava mossegades. Devorava els seus pits. A cap dels dos no ens sortia cap paraula. Les nostres respiracions eren cada cop més intenses. Hi havia un desig enorme.

Després va ser ella la que em va aixecar la samarreta i mentre seguia tocant-me el meu sexe dur, va petonejar el meu pit, el meu coll i les meves orelles.

Ja no podíem més, necessitàvem follar-nos l’un a l’altre. Ella es va posar contra la paret i jo vaig col·locar-me al seu darrere. Vaig baixar-li les calces i vaig treure’m el meu sexe. Ella va arquejar el seu cos per facilitar que la pogués introduir bé. Una de les meves mans va agafar la seva cara mentre un dels meus dits s’introduïa a la seva boca. Quan ja estàvem en posició, ella va donar-me l’ordre.

— Folla’m, no paris de follar-me!!!

I a poc a poc vaig donar un cop de maluc que va permet que la meva polla entrés dins del seu cony. Tenia el sexe tan mullat que va lliscar cap a dins amb molta facilitat. Vam començar a moure els nostres cossos, acoblats i sincronitzats. Les nostres respiracions ens donaven cada cop més empenta en les nostres anades i vingudes!

Les meves mans acaronaven els seus pits, els meus llavis besaven el seu coll i la meva verga entrava i sortia del seu sexe amb un ritme cada cop més intens.

— Folla’,m, segueix follant-me, no paris de follar-me!!! —repetia ella mentre es repetia el soroll de l’impacte del meu cos contra el seu

Enmig d’aquell moment sexual, van sentir que unes veus s’apropaven a l’escala. Vam parar momentàniament. Les podíem escoltar darrere la porta. S’havien parat dues mares que estaven deixant a parir a altres mares. Tenir-les allà al costat no ens va frenar el desig, però sí ens va obligar a ser més continguts.

La Cristina seguia de cara a la paret, i jo al seu darrere. La meva polla a dins del seu cony. Una de les meves mans va tapar-li la boca per amortir els seus sospirs, i a poc a poc, molt a poc a poc, vaig continuar el que havíem interromput feia uns moments. L’estava follant a poc a poc. Els seus gemecs de plaer que li provocava cada una de les meves entrades, quedaven amortides per l’efecte de la meva mà tapant la seva boca.

La follava a poc a poc i el seu cos es caragolava cada cop que la penetrava fins al fons. A fora, les dues dones seguien criticant a tothom, i la situació de perill encara ens donava més excitació.

Vam estar follant a poc a poc, gaudint del moment fins que ella va tenir el seu orgasme. Un orgasme que va estar silenciat per l’efecte de la meva mà tapant la seva boca. El seu cos va començar tremolar des dels peus fins al cap. Els crits de plaer contingut impactaven contra els dits de la meva mà. Ella mossegava amb força per silenciar aquell brutal orgasme. Les tremolors del seu cos em va fer escorre’m un instant després! Vaig omplir el seu sexe amb el meu semen, el que li va provocar que uns instants més tard li regalimés per les cames. Ens vam mirar als ulls i els dos alhora vam fer el símbol del silenci amb el dit. Les dues mares seguien a fora. El seu enorme somriure va delatar-la que havia gaudit d’una experiència única i molt perillosa.

Vam besar-nos i vam posar-nos la roba a lloc. Uns minuts després les mares que hi havia fóra, van marxar i nosaltres vam poder sortir del nostre amagatall. Ella va tornar al lavabo per arreglar-se i jo vaig tornar a la taula.

Aquella tarda vam evitar cap altre contacte. Uns dies més tard, la Núria i jo vam donar per acabada la nostra relació.

Segueix-nos a :
Facebook: https://www.facebook.com/relats.catala
Twitter : https://twitter.com/curtserotics

o pots llegir el llibre : Treu-te les calces

treure les calces portada

 

Un pensament sobre “Festa de la primavera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s