Trucada equivocada

Avui he rebut una trucada d’una dona que buscava una persona i s’equivocava de número. M’ha fet recordar una situació que vaig viure en primera persona fa un anys. Encara la recordo amb tots els seus detalls. La trucada d’avui m’ha fet reflexionar que ara, que fem servir les agendes dels mòbils, tant sols ens podem equivocar si has guardat malament el número. Però fa anys, quan només feies servir la telefonia fixe, era fàcil equivocar-se. Recordo que una tarda estava a casa sol quan va sonar el telèfon i al despenjar vaig tenir la conversa següent:

– Jo- Hola
– Ella – Hola Ricard com estàs?
– J- T’equivoques de número, aquí no hi viu cap Ricard.
– E- Va home, que et conec la veu , no facis bromes.
– J – T’ho dic en serio, ni el meu nom és Ricard, ni en aquesta casa hi viu cap Ricard-
– E- Estic trucant al 93 (i set números que evidentment ara no recordo)
– J – No, has trucat al 93 ( i li vaig dir el meu número de casa)
– E – Deu ser una broma, a part del 93 no coincideix cap altra número. Segur que no ets el Ricard i m’estàs prenent el pèl?
– J- Que no, que no em dic Ricard- Ara, o has marcat el número amb el peu o hi ha hagut un creuament de línies molt gran.

– E- No em facis riure, he marcat amb els dits però has aparegut tu. No m’havia passat mai . Bé, algun cop m’he equivocat en un número al marcar, però a tot , mai.

– J- I el que li has de dir a aquest tal Ricard és molt important?
– E- I a tu que t’importa ?
– J – Uy, uy uy quina mala baba. Em despertes de la becaina preguntant per un tal Ricard i ara contestes així…
– E- Tens raó, sóc una mica maleducada, però no hi has de fer res de qui és en Ricard.
– J- T’equivoques, si que n’he de fer. Jo sóc un “cotilla” professional i m’agrada xafardejar-ho tot. O em negaràs que tu també ets una mica“cotilla” ?
– E- Si, de tant en tan sóc una mica curiosa.
– J- Doncs m’estàs donant la raó. Portem 2 minuts xerrant, i com tu estàs molt interessada en aquest tal Ricard, doncs jo tinc curiositat de saber qui es.
– E- És un client , l’assessoro en temes fiscals. Qui et pensaves que era?
– J – Sabia que no era el teu “nóvio”, a ell li haguessis conegut la veu.
– E- No tinc “nóvio”, estic casada. Vaaa, ja saps una cosa més, xafarder !
– J- Les dones casades teniu un morbo….
– E- Eiiiii frenaaaa. Que t’has cregut ?
– J- No t’emprenyis, tant sols he dit que per a mi, les dones que esteu casades, teniu un morbo especial. Sou la fruita prohibida. Segur que a tu et deu donar morbo alguna cosa prohibida, o no ?
– E- A tu t’ho diré. Vinga vaaa!
– J- Vaaa , què t’atrau a tu ? els homes casats?
– E- NO t’ho penso dir. Escolta’m, he de penjar. He de trucar al meu client. Lamento haver-te molestat en mig de la teva “becaina”
– J- Tens una veu molt dolça.

couple wc– Ella- M’estàs tirant els trastos per telèfon?
– Jo- Si. Tens una veu que sedueix molt. No t’ho han dit mai?
– E- No, no m’ho han dit mai. Tu també tens una veu molt maca.
– J- Truques des d’una oficina ?
– E- Perquè vols saber-ho?
– J- Assessora fiscal i trucant a un client. És una deducció. Estic imaginant on ets, com és el teu entorn, com ets tu, com vas vestida. Ho estic dibuixant tot en la meva imaginació.
– E- Estic en un despatx.
– J- Sola?
– E- Al despatx si, a fora hi ha el personal d’administració-
– J- Quanta gent hi ha ?
– E- Tres noies i un noi. I punt, ja no t’explico res més.
– J- Fem un cosa, vols saber alguna cosa de mi? No vols fer de “maruja” ? Pregunta’m
– E- No vull saber res de tu . A més, no sabria que preguntar-te.
– J- No vols saber si estic casat? Sí estic en una oficina? Sí estic a casa ?
– Ella – Ja sé que estàs a casa.
– Jo- Com és que saps que estic a casa?
– E- Perquè abans m’has dit que estaves fent la becaina.
– J- Com si la becaina només es pogués fer a casa. No em diràs que tu al despatx, no has fet altres coses.
– E- (… silenci …) Deixem-ho estar…. Ja t’he dit que tinc feina…
– J – I aquest silenci ? Ostres t’ has delatat. Tu has fet servir el despatx per altres coses! Vull saber-ho!
– E- Ets un expert en fer xerrar, eh. No seràs de la CIA ?
– J- No facis una maniobra de distracció. Vull que deixis la ment en blanc i et facis venir a la memòria el que has pensat quan t’he dit si tu al despatx no havies fet altres coses. Pensa-hi un moment
– E- ( ….) ets molt, molt dolent.
– J- Ho has recordat? Vull saber quin és aquest record.
– E- No t’ho penso explicar. És un record molt íntim i no et conec de res per explicar-t’ho .
– J- Per això mateix. Jo sóc la persona ideal per compartir-lo. Ni et jutjaré ni puc fer servir aquesta informació en contra teu.
– E- Saps enredar molt bé a la gent!
– J- Estas dubtant?
– E- Si-
– J- Perquè?
– E- Ja ho saps!! no et facis el tonto.
– J- M’estàs insultant?
– E- És carinyós.
– J- Els insults carinyosos em posen com una moto.
– E- Dons a mi m’està donant una mica de morbo parlar d’aquests temes amb un desconegut
– J- Siiiiiii. Des de que he escoltat la teva veu m’he sentit atret per la persona que hi ha darrera aquesta veu.
– Ella- No et facis cap il·lusió, tant sols t’he dit que dóna una mica de morbo.
– Jo- T’agrada provocar, no?
– E- Es clar. A les dones ens agrada jugar una mica amb els homes. Ah, però només amb els homes que nosaltres volem provocar.
– J- I com t’agrada provocar-los?
– E- Per això no hi ha una tècnica. Les coses van sorgint. Un dia coneixes algú, vas comentant temes, vas fent gestos, moviments i ràpidament saps si estàs provocant desig en aquell home.
– J- I aquell record que has tingut abans, era fruit d’una de les teves provocacions?
– E- I tant! Una provocació en el temps i que va culminar en aquest despatx, on sóc ara. Quan has dit allò de que les oficines serveix per altres coses, he pensat en aquell dia.
– J- explica’t!!!
– E- No crec que pugui explicar-ho. Hi ha molta càrrega emocional al darrera. No puc.
– J- No hem quedat en que jo no puc jutjar ni utilitzar això que em dius. No ens coneixem des res.
– Ella – (..silenci ..) Un dels socis de l’empresa és el marit d’una amiga meva. El seu físic no és res de l’altre món, però és un tio que em dóna morbo. És molt obert, simpàtic, agradable i em fa riure un munt. Un dia vaig somiar que m’ho feia amb ell i vaig afegir l’atracció sexual al llistat de coses positives que té. Però té handicaps , treballa amb mi, coneix al meu marit i jo sóc amiga de la seva dona. Tot i que vaig decidir treure’m la idea del cap, cada vegada que el veia entrar al despatx, m’entraven unes ganes boges de provocar-lo . Estàs aquí o has penjat?
– Jo- i tant que hi sóc!! Estic atent, escoltant els teus detalls.
– E- Vaig començar a canviar la meva forma de vestir. Escots provocatius, vestits, mini faldilles,,, volia calentar-lo i no vaig trigar gaire. En un parell de setmanes, ja estava més al meu despatx que no pas al seu.
-J- ja estaves casada?
– E- Si, el meu marit és un bon home, però la rutina sexual m’està matant. L’home no és capaç d’encendre de nou el foc del desig. Així, que és normal que m’escalfés més del compte amb el marit de la meva amiga. Deus pensar que són una mica meuca?
– J- NOOO!!! Estic pensant en com devia anar el marit de la teva amiga.
-E- No va trigar a pujar la temperatura entre els dos. Un dia, amb el meu “savoir-faire” , vaig reclamar la seva signatura en un document i li vaig dir textualment “ possa’m-la aquí” i ell va reaccionar a la meva provocació contestant-me que la posava on jo li digués.
– J- Ostres , quina moment. I ho vau fer allà?
– E- NO. Ens vam mirar, vam riure i vam tenir molta complicitat sexual. Parlàvem d’una firma, però tots dos havíem pensat una altre cosa. Jo anava com una moto i ell ni t’explico. Al cap d’una estona, vaig passar pel seu despatx li vaig deixar uns papers i li vaig comunicar que m’estava pixant. Quan estava al lavabo, van picar a la porta i desprès de pujar-me les calces, vaig obrir la porta. Allà estava ell. Desitjava que fos ell. Em va empènyer cap a dins, va tancar la porta, va donar-me el tomb i es va col·locar al meu darrera. Vaig poder comprovar que anava molt calent- Notava la seva polla enganxada al meu cul, notava la seva erecció i tenia la satisfacció de pensar que allò ho havia aconseguit jo. Les seves mans grapejaven els meus pits, els seus llavis menjaven el meu coll i les meves orelles mentre ell no parava de dir-me marranades.
– J- Quines marranades et deia?
– E- Que volia follar-me, que feia molt de temps que tenia ganes de clavar-me la. Que volia llepar-me tota, que volia fer-me xalar com una gossa… Huummmm, estic xopa pensant en aquella escena del lavabo. Escolta’m, sento la teva respiració entretallada, t’estas tocant?
– J- Ja ho pots ben dir! Fa estona que m’estic tocant. I tu? T’estàs tocant?
– E- ( … Silenci) mnnn,, siii, no puc evitar-ho. Com algú obri la porta del despatx !! Em moro de vergonya. No sé que és el que em dóna més morbo, si recordar el que va passar aquell dia , o explicar-ho en veu alta a un desconegut.
-J- Ho vau fer al lavabo?
-Ella- No, vam estar a punt de fer-ho allà. De fet ell va pujar-me el vestit i jo vaig descordar-li els pantalons. Ell va tocar el meu sexe i jo li vaig agafar la polla amb la mà. Però vaig posar una mica de seny. Estava tothom treballant i en qualsevol moment ens podien enxampar. Li vaig dir que aquell dia tenia feina, que plegaria tard, i ell va acceptar ajornar aquell encontre.
– J- Vas trucar al teu marit per dir-li que arribaries tard?
– E- Si, però també té tela el moment que li vaig dir.
– J- Explica’t.
– E- No m’ho puc creure que t’estigui explicant això. Al·lucino de mi mateixa.
– J- Vaaaa, digues-m’ho.
– E- Quan tots els treballadors eren fora, sobres les 8 del vespre, va entrar ell per comentar-me que estàvem sols. Vaig demanar-li un minut per trucar a casa i explicar-li al meu marit que tenia feina i que arribaria tard. Li volia dir que ell anés fent, que sopés, que jo ja arribaria a casa. Mentre parlava per telèfon, se’m va col·locar darrera la meva cadira i va començar-me a fer un massatge a les espatlles. De les espatlles va passar a tocar-me els pits. Els seus dits es colaven per dins del meu vestit, a dins del meu sostenidor i anaven a buscar els mugrons. Va començar a llepar-me l’orella que no escoltava al meu marit. Aquell home m’estava tocant i jo parlant per telèfon amb el meu marit. L’escena m’encantava. Vaig ajudar-lo a treure’m els pits fora de la roba, i amb un gest amb el dit, li vaig indicar que volia que me’ls menges. Tot això mentre el meu home m’explicava el seu dia avorrit a la feina.
– J- Ostres , quina escena, foten-li el salt davant de les seves orelles, i ell sense saber-ho. Quina passada, quin morbo !!.
-E- Siii, la situació era molt morbosa. Vaig penjar al cap d’una estona i vaig posar-me de peus davant d’ell. Li vaig descordar els pantalons i vaig agafar-li la polla Estava dura com una pedra. Era una bona polla. Mentre ens morrejàvem , jo li tocava com ara imagino que te la deus estar tocant tu, no? T’estic imaginat amb la polla a la mà.
– J- La tinc dura, molt dura. Ara voldria estar davant teu per deixar-te-la tocar. Per poder entrar en el teu sexe humit. Està mullat el teu sexe?
– E- està molt mullat.
– J- Vull que un dels teus dits es coli entre les teves calces i el facis entrar dins del teu sexe, que quedi mullat de la teva excitació.
– E- Ja està dins.
– J- Vull que et toquis i que t’imaginis com seria follar amb mi. Vull que t’obris les cames per mi.
– E- Ja les tinc obertes, m’obro de cames per acollir-te. Com ho vaig fer aquell dia amb el marit de la meva amiga.
– J- No paris de donar-me detalls. Segueix.
– Ella- Recordo que va descordar-me el vestit i va deixar al descobert els meus pits que menjava de una manera exquisida. Va donar-me el tomb. Vaig posar les mans sobre la meva taula. I va col·locar-se al meu darrera. Va aixecar-me el vestit i va començar a tocar-me el cul. A donar-li petons. A magrejar-lo tot. Les seves mans van col·locar-se sobre els meus malucs, i va presentar el seu sexe dur. Jo encara tenia les calces posades. Les notava xopes, com les tinc ara. Ell va recordar-me com de mullat estava el meu sexe. Va treure’m les calces i en un no res vaig sentir la seva envestida dins meu.
– Jo- Quines ganes deuries tenir de que te la clavés tota, no?
– E- Siii. Encara recordo aquell plaer de sentir-lo dins meu , follant-me a sobre la meva taula, plena de papers i aquelles marranades que no parava de repetir-me.
– J- T’agrada que et diguin coses brutes quan et follen?
– E- Siiii, mmnnnnn. Digues-me-les tu per telèfon, vull sentir-les
– J- Quines ganes tinc de follar-te
– E- Sii, tens ganes?, mnnnnsnn, no paris de dir-ho
– J- Moltessss, em moro de ganes de poder-te follar-te tota.
– E- Vols follar-me tota? No paris Cabró M’estic tocant pensant en tuuuu – Mnnnnn, siiii .
– J- Em moro de ganes d’estar al teu darrera.
– E- Que faries ,? no paris de dir-ho
– J- El follaria tota, cabronaaaaaaaa, No pararia de follar-teeeeeeee
– E- Siiiii,iii no puc més, em corrooo, em corrooooo ( iii)
– J- Siiiiiii
Desprès d’un silenci

– E- T’has corregut ?
– J- Sii. Ha estat fantàstic. I tu també. He sentit els teu orgasme.
– E- Ha estat molt bo. Sort que no ha entrat ningú al despatx-
– J- jjejje. Hagués estat un marron.
– E- Ja ho pots dir.
– J- T’has fixat que acabem de fotre un polvo telefònic, i encara no sé com et dius-
– E- Es veritat, ni jo sé el teu nom. Millor. Espero que recordem aquesta trucada durant molt de temps..
– J- Però això ho hem de repetir…
– E- No, ha estat bé una vegada. Gràcies per fer-me passar una molt bona estona. Que et vagi molt be-
– Jo- Esperaaaa et dono el meu telèfon!!!!
– Ella- No cal, millor no tornar a parlar i quedar-nos amb el record d’avui, i que se’l puguis explicar a algú i el puguis posar molt calent. Adéu .

I així va acabar. Va penjar. Durant dos mesos vaig plantar-me davant del telèfon, per si tornava a equivocar-se, però no va trucar mai més.

Adéu

Pots llegir el meu llibre : Treu-te les calces

treure les calces portada
Segueix-nos a

Facebook: https://www.facebook.com/relats.catala
Twitter : https://twitter.com/curtserotics

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s